Guanyar al Pòquer per collons

Autoetiquetat del color dels jugadors al HoldemManager (Part 1)

2011-05-20T11:18:00.003+02:00

Salutacions,

doncs bé... finalment he pogut testejar el sistema i he de dir, modèstia a banda, que els resultats han estat els 100% esperats: a mida que els jugadors van entrant en la classificació que tinc definida, es van catalogant automàticament pel color de la nota al HoldemManager i el HUD m'ho va mostrant en cada refresc.

Al final, donat que tinc més ganes de compartir el sistema que no pas temps com per fer el manual/tutorial que m'agradaria fer, posaré el trigger una mica en "cru", i explicaré una mica com tunnejar un parell de coses, però inicialment, a banda d'això i d'alguna altra cosa que se'm pugui acudir, no posaré rés més. Això sí, quedaré completament a disposició d'explicar qualsevol dubte sobre com instal·lar-lo, etc., per aquells que ho volguéssiu instal·lar, però tot això del que us parlaré us soni una mica a xino... ;)

Anem per feina, doncs. La "criatura" és el codi que vé a continuació. Recordeu, es tracta d'un trigger dissenyat per instal·lar-se directament al servidor PostgreSQL (servidor de base de dades que s'instal·la júntament amb el Holdem Manager). El codi que ve a continuació ja està preparat per, en executar-se com a consulta SQL en el servidor, instal·lar el trigger:

CREATE OR REPLACE FUNCTION check_players_update() RETURNS TRIGGER AS $check_update$
DECLARE
MyColour INTEGER;
BEGIN
SELECT
--O.player_id AS player_id,
case
when (O.Hands > 50) AND (O.VPIP <= 12)
-- NIT (blau marí)
then 1
when (O.Hands > 50) AND (O.VPIP >= 35) AND (O.PFR > 25)
-- MANIAC (lila)
then 2
when (O.Hands > 50) AND (O.VPIP >= 35) AND (O.PFR <= 25)
-- CALLING FISH (verd)
then 3
when (O.Hands > 50) AND (O.VPIP >= 23) AND (O.VPIP <= 25) AND (O.PFR <= 10)
-- CALLING STATION (blau cel)
then 4
when (O.Hands > 100) AND (O.VPIP >= 13) AND (O.VPIP <= 22) AND (O.PFR >= 8) AND (O.PFR <= 20) AND (O."3Bet" <= 3)
-- ABC-Weak reg. (groc)
then 5
when (O.Hands > 100) AND (O.VPIP >= 16) AND (O.VPIP <= 22) AND (O.PFR >= 13) AND (O.PFR <= 20) AND (O."3Bet" >= 4)
-- LAG reg. (taronja)
then 6
when (O.Hands > 100) AND (O.VPIP >= 13) AND (O.VPIP <= 15) AND (O.PFR >= 8) AND (O.PFR <= 12) AND (O."3Bet" >= 4)
-- TAG reg. (vermell)
then 7
else -1
end AS Colour INTO MyColour
FROM (
SELECT
T.player_id AS player_id,
round(case when T.TotalPlayableHands > 0 then T.VPIPHands*100.0/T.TotalPlayableHands else 0 end,0) AS VPIP,
round(case when T.TotalPlayableHands > 0 then T.PFRHands*100.0/T.TotalPlayableHands else 0 end,0) AS PFR,
round(case when T.CouldThreeBet > 0 then T.DidThreeBet*100.0/T.CouldThreeBet else 0 end,0) AS "3Bet",
round(T.NetAmountWon,2) AS NetAmountWon,
T.Hands AS Hands,
T.MaxPlayerTimeStamp as MaxTimeStamp
FROM (
SELECT
sum(case when didvpip = true then 1 else 0 end) as VPIPHands,
sum(case when didpfr = true then 1 else 0 end) as PFRHands,
sum(case when ph.preflopaction_id <> -1 then 1 else 0 end) as TotalPlayableHands,
sum(case when ph.preflopaction_id = 3 or ph.preflopaction_id = 4 then 1 else 0 end) as CouldThreeBet,
sum(case when ph.FirstPreflopActionType_ID = 3 and (ph.preflopaction_id = 3 or ph.preflopaction_id = 4) then 1 else 0 end) as DidThreeBet,
Sum(ph.NetAmountWon)/100.0 as NetAmountWon,
Count(ph.playerhand_id) as Hands,
ph.player_id AS player_id,
MAX(ph.handtimestamp) as MaxPlayerTimeStamp
FROM
public.playerhandscashkeycolumns AS ph
WHERE
ph.player_id = NEW.player_id AND
ph.gametype_id = 1 AND --NL5 FR
ph.handtimestamp >= '1/1/2011'
GROUP BY ph.player_id
HAVING Count(ph.playerhand_id) >= 50
) AS T
) AS O;
IF NOT MyColour IS NULL THEN
LOOP
UPDATE
public.hemplayernotes AS hpn
SET icon_id = COALESCE(MyColour,-1)
WHERE hpn.player_id = NEW.player_id;
IF found THEN
RETURN NULL;
END IF;
BEGIN
INSERT INTO
public.hemplayernotes(player_id,note,icon_id)
VALUES (NEW.player_id, E'', COALESCE(MyColour,-1));
RETURN NULL; -- result is ignored since this is an AFTER trigger
EXCEPTION WHEN unique_violation THEN
-- do nothing, and loop to try the UPDATE again
END;
END LOOP;
END IF;
RETURN NULL;
END;
$check_update$ LANGUAGE plpgsql;

DROP TRIGGER IF EXISTS check_update ON public.players;
CREATE TRIGGER check_update
AFTER INSERT OR UPDATE ON public.players
FOR EACH ROW
EXECUTE PROCEDURE check_players_update();

Toooooma tralla!!! :D

Coses importants a tenir en compte:

- En primer lloc, disculpes perquè, per molt que ho he intentat, el blog no em respecta les tabulacions de sagnat i el codi es fa una mica ininteligible sense aquest sagnat. Procuraré pujar el fitxer .SQL amb el codi per tal de que el pogueu utilitzar amb més facilitat.

EDITAT: El podeu baixar aquí ... http://www.megaupload.com/?d=7358NYW5

- En segon lloc, hi ha una secció marcada en taronja. Aquesta és la secció on defineixo cada categoria i el codi de color que li associo (dels colors definits al Holdem Manager). Les categories les he rumiat barrejant conceptes llegits aquí i allà, i diria que, com a classificació a l'engròs d'un jugador, està prou bé (al menys per microlímits, on les línies generals contra un tipus de jugador concret poden ser les mateixes sense problema). Sou lliures de probar les vostres pròpies i/o suggerir-ne de noves o diferents.

- Finalment, en tercer lloc, hi ha una part de codi marcada en vermell. Aquesta part potser cal configurar-la, o ampliar-la, segons el cas. Es tracta de:

ph.gametype_id = 1 AND --NL5 FR
ph.handtimestamp >= '1/1/2011'
GROUP BY ph.player_id
HAVING Count(ph.playerhand_id) >= 50

*** La primera línia indica per a quin tipus de joc estem classificant les mans dels jugadors. Així doncs, el gametype_id ha de ser el número que identifica el nivell dessitjat, segons el que tinguem a la taula GAMETYPES del Holdem Manager. En el meu cas, el identificador per a NL5 és el 1. Fixeu-vos que aquí no hi ha control sobre si es tracta de FullRing o 6Max, i jo no necessito fer aquesta mena de distinció. En cas que es necessités, caldría afegir alguna altra condició (hauria de mirar quina) per filtrar entre les mans de 6 jugadors i les de 7 o més.

*** La segona línia indica la data a partir de la qual volem començar a considerar les mans sobre les que es calculen els VPIP, PFR, etc.

*** I la última línia indica a partir de quantes mans volem processar els resultats obtinguts. Si us fixeu, en la secció de classificació de tipus de jugadors sempre miro que Hands sigui major que 50 o major que 100. Si volgués definir-ne alguna tenint en compte, per exemple, només 30 mans, aleshores caldria canviar aquest valor també per 30, o sinó no tindriem dades per processar fins que els jugadors no tinguéssin 50 mans. En cas contrari (que volguem augmentar el nombre de mans a tenir en compte en la definició de tipus de jugadors) també podríem augmentar aquest número per tal d'optimitzar el rendiment una mica.

Val a dir que, al menys en el meu cas, la consulta no sobrecarrega el servidor de bases de dades (com si no hi fos).

En el meu cas no m'ha fet falta afegir controls sobre de quina sala han de ser les mans o els jugadors (jo només jugo cash a PS), però igualment crec que la gràcia és que funcioni per a mans agafades de tot arreu. Si algú necessita modificacions en aquest sentit, també puc mirar què es pot fer.

En la propera fase, la idea és que aquest codi de colors es pugui exportar cap a les notes de PokerStars de forma més o menys periòdica, i poder fer així una mica de selecció de taula veient directament els colors dels malandrins en el lobby de la sala.

Apa doncs, espero que el codi us serveixi, tot i no estar correctament sagnat (mentre no pujo el .SQL). Jom ja he dit, si hi ha rés a comentar, estic completament obert a suggeriments! ;)

Setmana savàtica, i "politiqueo"

2011-05-19T15:09:00.002+02:00

Doncs rés... que no tinc massa cosa a dir referent al pòquer (bé, sí, un petit avanç sobre un tema, però ho haureu de llegir al final del post), així que, per tal de no semblar que torno a tenir això abandonat, parlarem sobre fil·losofíes de la vida en general... (silenci sepulcral)

Pel que fa al pòquer, porto des de Divendres passat sense jugar ni una mà seriosa (les partides al Zynga-poker del facebook dels migdies en l'hora de dinar no compten, que allò és el Vietnam del pòquer, i son únicament esbarjo per saber si un joc mitjanament sólid funciona contra un 99% de maníacs). No ha estat premeditat! simplement han anat passant els dies i no he tingut cap moment adient per jugar. Mentrestant m'he dedicat una mica a repassar alguns conceptes de teoria que tenia una mica rovellats... no em seràn d'especial utilitat a NL5, però més val interioritzar-los novament tant aviat com sigui possible. Actualment només tinc 15 caixes de NL10, del tot insuficients com per pretendre pujar a aquest nivell (encara rumio si fer-ho a les 20 o a les 25).

Sobre aquestes fil·losofies de que parlava... doncs bé, estem en temps d'eleccions i, tot i que no soc massa partidari dels polítics ni dels debats sobre política (en qualsevol ambit), més que rés pel fet de que em sulfuro ràpidament, doncs simplement manifestar obertament la meva condició d'"anti-CiUista". La d'"anti-PPista" ja se'm pot suposar d'entrada, però aquesta condició anti-CiU s'ha consolitad sólidament durant aquests dies de campanya... quina colla de bandarres!!. Al PSC/PSOE i a ERC tampoc els falta gaire per passar a formar part de la meva llista negra, i els de ICV-EUA, si em toquen molt les pilotes amb mogudes hippioses, també els fico al carro... és el que té ser satànic i pseudo-anarquista.

Poqueristicament parlant (reprenem els temes veritablement interessants), també he centrat els meus esforços en intentar conciliar una configuració de més de 12 taules simultànies sense modificar la mida de la taula que tinc configurada actualment, que em permet gaudir d'un HUD força complet i còmode. L'any passat en vaig encabir fins a 20, però perque feia servir un hud molt més petit i resumit (continuament havia d'estar mirant els popups). La veritat és que no me n'he sortit... la mida de les taules que tinc fa que, si augmento el nombre de fileres o de columnes, sempre hi ha alguna taula que pot quedar 100% solapada per altres 2. En fí... això fa que una de les primeres coses en les que potser destino bankroll (quan arribi a tenir-ne prou) és en algún monitor suplementari de 22". També em serà útil si vull simultanejar 2 sales diferents al mateix temps (bé, tot i això també en funció de com acabi el tema de la llei del joc i tal).

I, finalment, una altra de les coses que he aprofitat per fer aquests dies ha estat rumiar sobre un sistema per codificar als jugadors amb un color de nota en funció del tipus de jugador que es tracta. Ja sé que hi ha programes que fan això (com ara el Notecaddy), però de moment em reca gastar-me part del bankroll en això, i més quan em veig capaç de fer un sistema automàtic jo mateix (de fet ja el tinc gairebé llest). Abans de que penseu "però si el HM ja té allò del 'auto rate' que serveix per això mateix" us he de dir que allà no he estat capaç de parir una configuració que em funcionés correctament. Definint uns rangs de VPIP, PFR i nombre de mans, em posa el color que li rota pels collons en aquells jugadors que compleixen les condicions definides. Total, que no serveix per rés.

Així doncs, la cosa la he dividit en 2 fases, de la que gairebé tinc enllestida la primera:

- Fase 1: Sistema per actualitzar els colors dels jugadors en les notes del HM. Ha de funcionar "on the fly" per tal que els canvis es vegin reflectits en temps real a les taules (a mida que es vagin acumulant mans, i els jugadors entrin en les diferents categories definides). Ho he resolt amb un mètode rudimentari, però eficaç: un trigger directament en la base de dades PostgreSQL del HM que calculi la categoria i l'actualitzi en les notes, per cada jugador del que s'afegeixen dades. De fet, el tinc muntat i ara només em queda fer una mica de testeig.

- Fase 2: Sistema "off-line", però automàticament periòdic, per tal de que la codificació de les notes del HM generades amb el sistema anterior s'aboqui a les notes del PokerStars. I això ha de ser "offline" perquè, per molt que ho he provat, no he aconseguit modificar una nota i que es veiéssin els canvis a les taules directament, mentre les tenia obertes. Així que això servirà per fer una selecció de taula més eficaç, ja que a mi em costa una estona fins que no soc capaç d'identificar l'habitat de cada taula a la que entro ja que tot i que crec que tinc un bon hud, sé que un sistema visual, com la codificació per colors, em pot sol·lucionar la vida un 100%. Això ho tinc força rumiat, i haurà de ser alguna mena de programa que s'executi cada X temps (amb les mateixes tasques programades de Windows) o bé que ja incorpori un temporitzador on poder configurar l'interval (o les hores) al que es vol efectuar el volcat dels colors de les notes de HM a PStars.

La primera fase espero poder testejar-la ASAP, i tant aviat pensi que dona uns resultats decents publicaré el TRIGGER i donaré instruccions sobre com cal instal·lar-lo. Els no iniciats en temes informatics ja em perdonareu: intentaré ser el màxim d'explícatiu possible per a que no us perdeu (el procés d'instalació no és difícil), i per a que el pogueu desinstal·lar quan volgueu. Ah! i de passada, a mode de glossari... un TRIGGER és un procediment dins d'una base de dades (com la del HM) que s'executa cada cop que es compleixen les condicions que s'han definit com a desencadenadores d'aquest TRIGGER (com, per exemple, que es modifiqui algún registre en alguna taula) i que acostuma a executar operacions relatives a la mateixa o d'altres taules de la base de dades (com ara, calcular els VPIP, PFR, etc en funció de les dades d'un jugador i assignar un color de nota segons uns paràmetres que el cataloguin). El resultat no serà "professional" (ja ho dic ara), pero crec que farà el fet. El que encara no sé és si pot haver massa problema amb el trigger quan hi hagi una actualització del HM que impliqui canvis a la base de dades.

La segona fase, tal com he dit, haurà de ser creada en forma de programa. Segurament utilitzaré C# o VB per no complicar-me massa la vida, tot i que també podría fer servir Java. Ja ho veurem, en funció del temps que hi pugui dedicar. Això sí, desprès ja quedarà sota la responsabilitat de cadascú, si arribo a pujar el programa, executar-lo y tal.

Així doncs, i com sempre, s'accepten suggeriments sobre qualsevol cosa de les comentades!

NL5: round 2

2011-05-08T19:37:00.002+02:00

Ara feia dies que no escrivia, però és que tampoc tenia massa cosa a dir.

He estar remant a NL2 tant com he pogut per tal de tornar-me a enfilar a les 20 caixes de NL5 que volia tenir per tal de pujar al nivell, i finalment ho he aconseguit. Val a dir que potser m'ha costat unes 20k mans (que no son gaires), o fins i tot menys, però com que jugo molt saltejat, m'ha semblat una eternitat. No he tingut cap sessió especialment dolenta, i potser alguna bona de l'estil de sortir 5 caixes amunt en poc menys d'1 hora. Això sí, porto una ratxa on cada sessió l'he acabat amb una o més caixes de diferència amb l'EV, i totes en contra meva. Això ha fet que el HM hagi acabat "en pau amb sí mateix" (ara tinc l'EV gairebé igual al benefici, a NL2) i no sé fins a quin punt m'ha afectat, si és que m'ha afectat, ni si ho ha fet positiva o negativament. En fí, això d'estar pendent del EV sovint agafa un caire sectari que fa mitja por...

Aixó doncs, ja he fet la meva primera sessió novament a NL5, i l'he acabat 2 caixes amunt, però sense gaire bon sabor de boca. Ha estat una sessió extranya, on al principi m'he posat fàcilment a 3 caixes amunt amb jugades legítimes i palatrecos que no lligaven la seva merda amb la que m'haguantaven les embestides, fora de tota matemàtica. Però després ha arribat aquell moment on s'ha girat la truita, i m'han deixat el forat del cúl com la bandera del japó. He arribat a baixar fins a quedar-me gairebé com havia començat, però si mirava les estadístiques del HM em deia que, segons l'EV, em seguien pertocant gairebé les 3 caixes que habia aconseguit minuts abans. Mai m'havia passat això de que l'EV em maltractés tant (i mira que és poc)... al contrari, normalment sempre hi he estat per sobre, pensant allò que diem de que l'EV del HM no és un EV autèntic, ja que no compta la part del pot que et pertoca quan et quedes commited amb una jugada legítima i al river et lliguen la seva carambola i tú pagues/vas all-in.

En qualsevol cas, ara del que es tracta és d'obtenir resultats positius, encara que sigui per poc... i he vist que he d'aprofitar molt el fet de que a NL5 encara es pot fer bastanta selecció de taula, ja que si et despistes acaves ràpidament en una taula de regulars que, si bé no tenen un gran nivell (no oblidem que això és NL5), sempre ens ho podem estalviar en favor de trobar un futimé de taules plenes de peixos a la nostra disposició!!

Apa, salut! Seguiré reportant els meus resultats a NL5 a mida que consideri que son interessants!

Em sembla que jo no podría jugar-me els calers en viu...

2011-04-26T23:21:00.002+02:00

Perquè si se'm repetissin totes les jugades amb que se m'han follat avui a NL2 em sembla que aniría a buscar una escopeta i provocaria una massacre.

Total, només han estat 2,5 caixes avall, però ósties... m'han lligat i outplayejat lo impossible, i no m'ha sortit rés! m'han petat asos, he tingut de tirar-me de KK i QQ en flops amb A contra regulars que sé que no es quedaven en la jugada per "veure qué passa", m'han lligat color runner-runner rebentant-me el meu set, bffffff... de tot.

Conclussió: em cago en la puta mare que els va parir, i tant de bó es morin molt lentament (bé, lo normal és trigar entre 80 i 90 anys, però no em refereixo a això... em refereixo a que pateixin com cabrons que son).

(...i amb tot i amb això, no em sento desfogat)

NL5... pel cul te la hinc

2011-04-24T09:24:00.003+02:00

Salut!

Doncs crec que el títol és prou representatiu del que m'ha succeït a NL5. Al final, amb un down de més de 8 caixes avall, he decidit tornar a NL2 per tal de ser coherent amb la gestió del bankroll que m'havia proposat. L'Any passat vaig tenir algún down similar en el nivell, que vaig superar sense problemes (tenia més bankroll) ja que bàsicament es tracta de jugades que em rebenten rivals ultra-dolents, i al final la balança acaba anant cap a on toca. Així doncs, amb la gestió de bankroll més agressiva d'aquest any, i aquest mega-down (en relació al bankroll disponible) no hi ha cap altre remei: tornar a NL2 a remar les pérdues, i al tornar a tenir 20 caixes de NL5, tornar-hi a veure si no hi ha mala sort i la gràfica pot alçar el vol.

Val a dir que a NL5, tot i que també és un mar de peixos, costa molt més trobar gent disposada a deixar-se la caixa amb qualsevol merda, i fins i tot puc dir que la selecció de taules costa molt més (entres en taules amb % al flop de 30% i de seguida cauen al 8%, per no dir que les "millors taules" sempre tenen llargues cues d'espera). Ja sé que més a munt és pitjor (recordo que a NL25 trobar una taula que mantingués un 20% ja era glória).

La primera sessió de la nova tanda a NL2 no ha estat malament del tot... diversos donants han tingut a bé regalar-me les seves caixes per tal de poder sortir algo més de 5 caixes (de NL2) amunt, tot i que m'han rebentat un parell de colors/escales amb fulls "impossibles" com ara el cas d'un paio que m'aguanta un raise preflop amb A2 i surt un flop AAX on tinc projecte de color i, evidentment, també m'aguanta la CB per tal de que al turn em completi el meu projecte. Al river surt el 2, la resta és història...

Pel que fa a canviar de sala, doncs de moment ho deixo aparcat fins que no torni a tenir bank per NL5. Potser miro de fer-me un bank "secundari" per tal de rakejar en eduka fins a desbloquejar els continguts d'universitat, que diuen que estan tan i tan bé. De moment, de les coses que he vist en els continguts de col·legi (nivell 3 soc ara mateix) que vaig desbloquejar fa temps amb un bank gratis de 5$ que ofertaven en no sé quina sala, estic d'acord en algunes, estic aplicant algunes altres, i la experiència em demostra que algunes d'elles crec que son una mica discutibles. Trobo que la EP100 és força agressiva en algunes situacions en les que només et veuran quan estiguis superat, la majoria de vegades, sobretot segons el rival. Suposo que això ho van explicant més endavant.

En fí, doncs això... seguim remant en el mar del pòquer!

Plantejant un canvi de sala...

2011-04-19T11:13:00.003+02:00

En primer lloc, comentar que he començat una mica amb el peu tort a NL5 (si ho miro amb l'immediatesa de les últimes 1000 mans, que no vol dir absolutament rés). La primera sessió la vaig acabar de l'ordre de 2 caixes amunt en 600 mans. La d'ahir, de 1000 i pico mans, la vaig arribar a tenir 2 caixes amunt i, al cap de 10 min. 2 caixes avall (un diferencial de 4 caixes). Vaig remuntar gairebé per quedar-me even, però cap al final de la sessió se'm van complicar unes quantes jugades, i vaig acabar una mica més de 1 caixa avall. No és significatiu més que per la micro-gestió de la moral (per dir-ho així)... sempre és millor començar les primeres sessions guanyant en un nivell! (les primeres, i tota la resta, jurjur). Com a "consol del tonto" dir que l'EV del HoldemManager diu que la meitat del perdut va ser injust (però el cabron no diu rés de totes les vegades en les que crec que vaig fer bons folds, però que em van suposar perdre entre un 25% i un 50% de la caixa cada vegada).

Últimament el mar del pòquer (entenent-lo com l'hàbitat de tota mena de peixos, cetacis i esquàlids que s'hi troben) està força remenat. D'una banda, la nova regulació estatal sobre el joc (particularment l'online) està generant certa "mar de fons" on hi ha un alt grau d'incertesa, sobretot pel fet de si haurem d'acabar jugant únicament contra la híspalis (tal com van fer els gabatxos o els fillols d'en Berlusconi), o si, tot i tenir una certa penalització degut als impostos sobre el rake que es gravaran a les sales (25% més la cuota autonòmica), podrem seguir gaudint de la piscifactoria internacional. D'una altra banda, resulta que el Divendres passat s'ha pintat de negre, en els cercles poquerils. El FBI ha intervingut les 4 sales més importants que encara operaven als USA, desatenent les normatives (prohibitives) que van sorgir al 2006 en aquest país sobre el tema de jugar-se els calers per internet. En principi, i més als que juguem en microlímits, aquest fet no ens hauria d'afectar gaire, però no deixa de ser cert que el futur de PokerStars (i sobretot FullTilt, que es veu que ha llepat fort) ha passat a ser una mica més incert, en molts nivells. Així doncs, al futur d'aquestes sales pinten bastos, sobretot als USA, fet que pot retornar l'egemonia a d'altres sales que van sortir del mercat americà quan "tocava".

Tot aquest escenari em fa plantejar si és o no és bon moment per fer una cosa que ja fa temps que em barrunta pel cap: canviar de sala (al menys fins a que em construeixi un bon bank per jugar NL50, on ja podría tornar a PokerStars pel fet d'haver més transit i poder fer millor selecció de taules).

Indubtablement, i més tenint en compte la situació actual, crec que una bona alternativa sería anar a petar a una sala de la xarxa de Party Poker. No contemplo la possibilitat d'anar directament a Party simplement pel fet de que allà ja tinc una conta, i la tinc bloquejada per motius que ara no venen al cas (suposo que la podria desbloquejar contactant amb el servei d'atenció, però fa mandra). En lloc d'això, crec que la millor forma d'aprofitar bonus i tal sería anant a Azartia i, de passada, podría traquejar un colló de punts per Educapoker, que cada día estic més interessat en accedir al material, tot i que no hi estic massa d'acord en que la estratègia EP100 de nivell "colegio" que plantegen sigui rentable, ja que és massa radical i ha de tenir una variança de la óstia (esclar, que si mires la gestió de bank que proposen, riu-te tú de la que vaig fer jo l'any passat). La EP35, de moment, no m'interessa gaire, però sempre està bé coneixe-la per saber com juguen els edukitos que segur que em trobaria en aquesta sala.

Així doncs, encara no estic decidit al 100% (s'accepten suggeriments, a poder ser argumentats raonablement), però cada día hi ha més números per això. La estratégia a seguir, però, passaria per cobrar-me els FPP que tinc a PokerStars en bonus (uns +$75) i fer cashout per tal d'aprofitar al màxim de les meves possibilitats el bonus de benvinguda d'Educapoker per a Azartia (entraria amb uns $175, lo que sería un bonus igual) i, ara per ara, em sembla que lo de fer cashout a PokerStars no és massa fàcil (ni immediat).

El que no sé és si hi ha NL5 a Azartia/Party, o si és NL4 (tampoc seria massa problema), i el que em tira enrera és si podré multitablejar 12 taules tant cómodament com ho faig en PokerStars gràcies al TableNinja i al seu software. Sé que el software de Party/Azartia també és força bo (no com els trunyos de 888, WilliamHill, o d'altres sales), i que es disposa d'unes eines que fan el mateix fet que el TableNinja, però no deixa de fer-me certa "cosa" el canvi per aquests aspectes, que en el fons son molt més importants per tal d'estar concentrat al 100% quan es juga.

Certament, el mar del pòquer és, per a mí, un mar de dubtes!!!

Una mica julay si que soc...

2011-04-16T00:42:00.002+02:00

Extrany títol per dir que dono per superat NL2... jurjur.

Bé, el títol té una raó de ser, i és que no puc més... en 18k mans (que no son gaires) a 13bb/100 he arribat força cómode a duplicar el bank amb el que vaig començar, i plantar-me a les 100 caixes de NL5 que em vaig proposar... bé, gairebé... realment em falten $0,53 per arribar-hi. Però és que ja estic fins als ous de NL2. Si hi he de tornar, doncs tornaré... però ara prefereixo canviar una mica d'aires (tampoc massa, cal reconeixe-ho) i passar a NL5 a jugar amb 100 caixes i 100 cegues a la taula.

De fet, en la sessió d'avui ja he arribat a les 100 caixes anomenades, però mentre tancava les taules se m'han complicat un parell de mans, i el balanç ha estat aquest... qué hi farem!
La veritat és que ha estat una sessió extranya. He acabat $2,11 amunt (arribant a anar $3,50 per sota) i l'EV em diu que hauria d'haver acabat amb $7,50 de benefici. Esclar que, les dues jugades claus han estat un cop on he guanyat una caixa i mitja amb un pòker lligat al flop, on he anat allin un cop lligat el poker (i el EV no s'ha ressentit), i una altra en que em paguen un allin preflop jo AA i el malandrí JJ, i em lliga la J. Qué hi farem, li dec calers a la variança (tot i que la variança del HM és una mica meuca), i de tant en tant se'ls ha d'anar cobrant.

Així doncs, fase 1 del repte superada... passem a la fase 2: 20 caixes de NL10 per pujar de nivell.

Go!Go!Go!

A punt de batre NL2... nivell de maníacs

2011-04-11T09:15:00.002+02:00

Doncs estic a unes 300 cegues de batre NL2, i amb unes 16k mans jugades, crec que puc fer una mica de repàs.

Es tracta d'un nivell completament bipolar. És a dir, segurament que és un dels nivells més rentables i tal, i no ho discuteixo. De fet, estic anant a unes 13 bb/1000 "reals" (i dic bb, no pas BB), que és dels ratis més alts que he tingut mai, però com no t'acompanyi una mica la sort, se't mengen amb patates.

Mireu, hi ha una jugada que he arribat a concloure que es podria dir que és estandard en el nivell. Vindria a ser alguna cosa així com que et donen AK en MP (o a on sigui), fas la pujada de rigor (potser hi ha un o dos limpers, i puges 5 ó 6 cegues), i el button te la veu. La resta (amb sort) es tiren. El button és un indoviduu que té un VPIP% de més de un 60%. Surt un flop 9A3 rainbow. Fas l'aposta de continuació (a la que el malandrí es tira en un 0%) i, com era d'esperar, el paio te la veu. Al turn surt una J (per exemple) i tú fas la CB del turn, del pot sencer, per tal de treure el màxim valor a la jugada i quedar-te totalment commited pel river (on ja et quedarà menys del pot). El malandrí te la paga... de moment perfecte, perquè amb TPTK contra aquesta mena de rivals val la pena jugar per caixes. Al river surt un 2. Evidentment fas l'all-in, i el malandrí te'l paga. En aquest punt podríem fer una subtil divisió dels malandrins com aquest, en funció del tipus de jugada que portava: n'hi ha els que porten 45o. I n'hi ha els que porten 92 (suited o no, és igual). I se't follen...

És cert que tampoc costa tant recuperar la caixa, ni que sigui "mica en mica", i si no li recuperes a aquest, segur que hi ha algun altre "donant" disposat a regalarte-la. Però coi! que com es dongui la mala sort de que et trobis diverses jugades d'aquestes seguides, baixes 5 ó 6 caixes en un plis plas... i això és el que em va passar Divendres al vespre.

Per sort, porto ja una mica de guerra a les esquenes, i també sé en quina mena de cort de porcs estic ficat, però com tinguis un dia una mica "girat" aquesta mena de joc et pot acabar desquiciant els nervis...

D'altra banda, aquesta mena de joc i de jugadors provoquen que el HM calculi un EV una mica desproporcionat. En el cas d'exemple que he posat, el HM dirà que, en el moment de posar-me all-in, ho tenia completament perdut i, per tant, del pot final no em pertanyia rés de rés. En realitat això no és veritat. Primera que jo, en les jugades anteriors, ja he jugat de forma tal per quedar-me commited al arribar al river. O sigui que l'all-in no ha estat puntual, sinò que ja venia "preparant-se" en el flop i el turn. D'altra banda, del pot que hi havia al turn (normalment un 33% del pot final) em toca un % força alt. I això el HM no ho té en compte.

Així doncs, em trobo que, entre un parell de xiripes (que ja vaig comentar en una entrada anterior) i entre el fet de que, per molt que em posi all-in amb AA sepre hi ha un % del pot que no em pertoca però que el HM sí que té ne compte, al final resulta que els meus EV bb/100 són menys de la meitat dels "reals". I no hi estic gens d'acord.

A banda d'això dir que mai fins ara havia jugat a NL2 tant "en sério", i crec que és un nivell completament batible si un s'ajusta una mica (en el sentit de detectar totes aquelles CB inútils, o saber quí et pagarà amb qualsevol tercera parella). Sense informació de les "tendencies" de cada jugador se'm faría molt caòtic!!

Espero que NL5 sigui una mica més com recordava... molts ultraweak-tights d'on treure força cegues al no-shodown.

Ah! algú pot pensar que com és que tant a prop del límit marcat per pujar de nivell no pujo ja i em deixo de tonteríes... doncs bé, crec que cal ser estricte amb aquestes coses. La sessió on sobrepassi el llindar serà la última de NL2, però les anteriors no ho seran, per molt que em falti 1 cega per arribar (ja que, en aquests nivells, vaig decidir adoptar una gestió de bank més agressiva, com a mínim ser rigurós en aplicar-la) ;).

NL2 ... molt poquet a poquet

2011-04-06T09:16:00.002+02:00

En primer lloc, no ens hem d'enganyar... per molt malament que sembli que ens vagi en aquest nivell, NL2 és una piscifactoría de collons i si juguem "bé", tart o d'hora el pòquer ens acava donant el que és nostre. Ara bé, el camí té uns punts de tortuositat que, a nivells superiors, no es troben.

L'únic problema "greu" que té NL2 és la quantitat de gent que s'apunta al carro després d'un raise (legítim) o fins i tot d'un 3bet. Ja se sap que no és el mateix AA contra un malfactor, que contra 3... combinadament, entre tots 3 poden rebebtar-los molt fàcilment.

L'altre problema és el "contagi" del nivell... si et despistes una mica, acaves fent tota menta de tirabols i saltirons extranys amb jugades amb les que no hauries ni haver-te plantejat posar un cèntim en el pot.

Però, si es saben portar bé, no deixen de ser mals menors! aquest nivell té un gran avantatge, i és que alguns dels nostres errors queden compensats pel baix nivell de joc que, en general, hi ha.

Pel que fa a mí, doncs no puc jugar tot el constantment que voldría, però faig el que puc! molt lentament, però ja estic a gairebé uns +$39 en unes 11k mans. Si bé és cert que el HM em diu que li dec la meitat a la variança, això és la història de sempre... hi ha jugades en les que sé que estic per davant, i contra el paio en qüestió puc apostar tota la caixa tranquilament perquè sé que me la pagarà amb una merda. Però clar, el HM fà els seus càlculs i em diu que nanai, que no tot el pot era meu... ah! i si a això li sumem alguna xiripa, com ara en una mà en la que hi vàrem anar all-in 2 paios (molt loose) i jo, en un flop en el que tots 3 haviem lligat el set (jo el més petit), i va i en el river els hi lligo el pòquer... jurjur. Imagina't, el HM em va fotre una òstia al EV per flipar!

Val a dir que estic repassant una mica el tema del ABC reloaded de PokerStrategy, però evidentment (sense flipar-me) faig les meves adaptacions, ja que les lectures del HM ajuden molt, per exemple, a saber si una CBet contra 2 paios en segons quins flops, i segons quins paios son, pot tenir opcions de tirar-los. O jugades que haurien de ser 3bet on simplement faig call (si veig que ja estic aïllat), ja que el 3bet no tirarà al malfactor, i igualment, si lligo lo meu, li treuré la caixa... i en aquest nivell (però no més amunt) aquesta forma de jugar (que a priori és -EV) es veu compensada precissament per això, perquè si es fa contra els rivals adequats hi ha moltes més probabilitats de treure'ls la caixa sencera. En canvi, jugant més agressiu de bones a primeres crec que les vegades en que no lligarem però ens aguantaran amb el seu 2 lligat al flop (tumbant el nostre AKs, per exemple) ens ho posaran més difícil. Ah, i això també introdueix un cert "soroll" a les nostres estadístiques i comportament, per si algú se les està mirant (tot i que, en aquest nivell, ja m'explicaràs... jurjurju).

Sortint-me del ABC, també m'agrada molt jugar mans com 89s en un pot on han fet call 6 jugadors (a més de ser completament +EV), i en aquest nivell això passa força sovint. Jugo moltes mans especulatives de la forma més barata possible, i després em paguen els draws o mel's deixen a preu de saldo, havent tret ja unes quantes caixes d'aquesta forma... ells no es saben tirar, i jo sí (suposo).

Bé, de lo que es tracta, de moment, és de gaudir amb el pòquer (i ho faig) mantenint un jocs +EV (que crec que també ho faig).

D'aquí $11 salto a NL5 amb 20 caixes del nivell... a veure què tal (fins a NL25 mantindré una gestió de bank una mica més agressiva que l'any passat). I en $100 més (esperem que la cosa no es torci), tornaré a enfrontar-me a la meva "béstia parda"... NL10.

Molt poquet a poquet...

2011-03-21T09:28:00.002+01:00

Durant la passada setmana, malauradament, no he tingut massa temps per jugar: Entre les entregues de treballs per a la universitat, la nena, la família en general i unes cagarrines amb febre que em van tenir K.O. mitja setmana, no he trobat gairebé cap forat per poder posar-me a jugar seriosament. En canvi, m'he centrat una mica més en modificar-me una mica el HUD del HM, i repassar una mica les línies bàsiques que funcionen en els nanolímits.

Amb tot i això, no em puc queixar. Porto molt poquetes mans a NL2 (unes 1700) però crec que, de seguida, he trobat el joc guanyador. Actualment estic en uns irreals 30 BB/100, que suposo que es reduïran a mida que la variança comenci a reclamar una mica el que li pertoca. Però, de moment, crec que estic jugant amb força seny pel que fa al nivell.

A les taules de NL2 no val la pena fer un joc tant agressiu com caldría, per exemple, a NL25. Crec que el nivell dels jugadors, així com el fet de que és molt fàcil fer pagar molt de valor quan es lliga una jugada bona, compensa de sobres tot el que es deixa de guanyar en robatoris de cegues, sequeezes amb més posició que cartes, o tot el que cal fer en d'altres nivells si es vol una mica de pà que portar-se a la boca. I això és perquè, sovint, el fold equity simplement no existeix: a un paio que entra el 80% de vegades al pot, i que més del 70% de vegades va al showdown, no se'l pot jugar a robar la cega, o a fer cap mena de farol. Això sí... t'interessa jugar el màxim de mans contra ell, que vegi que li dones cert "joc", i esperar l'oportunitat (que tart o d'hora s'acaba presentant SEGUR) per treure-li tota la caixa.

Pot semblar un anàlisi força simplista del nivell, però és que no ens hem d'enganyar: NL2 no té rés a veure amb la resta de nivells, ni tant sols amb NL5 si m'apureu! Es tracta d'una piscifactoría amb tota regla, sí, però el grau d'entropía (caos) és tant elevat que cal tenir-lo en compte, més que rés per no acabar relliscant amb les esquitxades dels peixets...

Jo hi estic amb un únic objectiu la mar de clar: trincar els $50 que vull trincar per tal de pujar a NL5 amb 20 caixes. I punt. I, a no ser que la cosa es torci molt, em sembla que no ha de ser massa difícil aconseguir-ho. No sé si és pel fet que ja porto força pòquer a l'esquena (ep! dit això amb la relativitat que suposa per un paio com jo això de "força pòquer"), o pel fet que el 80% de jugadors del nivell és extremadament dolent i amb el HM els identifico a la llegua, però el cas és que crec que m'ensortiré prou bé.

A veure si puc anar fent alguna sessió entre setmana per tal d'escurçar el temps d'arribada a la fita dessitjada!

Gran parèntesi... i lefecte fènix

2011-03-14T11:08:00.003+01:00

Doncs sí, ja han passat uns quants mesos des de que vaig començar un parèntesi en els temes "poquerencs" (des del Juliol)... de fet, el parèntesi havia de ser curtet inicialment, ja que em vaig proposar una setmana o dues, però després de transcórrer un més, fins i tot tenint vacances a l'Agost, em vaig començar a plantejar el fet de deixar estar el tema del pòquer. I no va ser precisament perquè les coses m'anessin especialment malament!

Cadascú se sap lo seu, però jo vaig començar aquest parèntesi per un cúmul de circumstàncies:

Inicialment (i principalment), estava una mica cremat. A mi m'agrada gaudir del que faig, i començava a no gaudir del pòquer. Està clar que, en les meves sessions de pòquer, començava a guanyar/perdre quantitats de calers que no vaig saber (o poder) assimilar: només estem parlant de quantitats de l'ordre de 100$!! Però la experiència em demostra que eren quantitats suficients com per desestabilitzar-me el dia o l'endemà... un "mal dia de pòquer" es convertia en un "mal dia", i això em va crear certa angoixa.

I vaig prendre una decisió, que es podria resumir amb l'expressió "agafa els calers i corre". Efectivament, vaig invertir el bankroll que tenia en una TV de plasma, un disc dur multimèdia, algunes peces de roba, un nou anell de plata importat dels USA (m'encanta), una rèflex per a la meva dona, i alguna altra cosa que no recordo. I la veritat, no mempenedeixo gens d'aquesta decisió!! Estem gaudint de cadascuna de les coses que vaig aconseguir jugant al pòquer. Vaig deixar-me un racó duns 60€ per si algun dia volia començar de 0, però us juro que fins i tot he estat temptat algun dia d'acabar-m'ho de rebentat... i això si que hagués estat una mala idea!

De vacances, on pensava tornar a reprendre el pòquer, em vaig acomodar en no pensar-hi, i en estar al 100% per la meva dona (embarassada). I al Setembre, després del naixement de la nostra filla, i a l'Octubre, on vaig canviar de feina (fet que fa que perdi molt mes temps en desplaçar-me que abans, quan treballava al costat de casa), doncs evidentment va fer que el pòquer passés a ser només un record duna època ja caducada, amb nostàlgia, però amb l'orgull d'haver-me'n sortit prou bé, i haver-ho deixat per voluntat pròpia, sense gaires intencions de tornar.

Però el temps passa, i "la cabra tira al monte". Jo no sé si deu ser cosa de la època, ja que la meva odissea personal poqueril va començar, si fa no fa, l'any passat per aquestes dates... el cas és que ja fa un parell de setmanes que em vaig tornar a plantejar començar de 0, tranquillament i sense les pressions (autoimposades) que recordo de NL25. A més, vistos els resultats de lany passat, la meva dona no veu amb mals ulls que ho torni a provar, cosa que, psicològicament i a la resta de nivells, ajuda bastant.

Casualitats de la vida, els de PokerStrategy em diuen que tinc disponible un nou capital inicial de 50$ en William Hill (xarxa iPoker), fet que macaba de convèncer per a fer-lo servir a mode d'escalfament, a les taules de NL2 d'aquesta xarxa, per preparar la meva tornada. I la veritat és que, en aquests nivells, jugar al pòquer és com anar en bicicleta... no s'oblida mai. A 9 taules i amb el Holdem Manager assenyalant-me tots els "givers" de les taules, en taules amb un 60% de gent al flop de mitjana, en un parell de sessions de 2 hores vaig pujar 6 ó 7 caixes sense ficar-me en gaires merders (i les que vaig deixar de guanyar van ser, principalment, per la xiripa de l'altre). Reconec que alguna jugada vaig fer que no havia d'haver fet, però daixò es tractava, de jugar, cagar-la, adonar-me'n, rectificar, en definitiva desengrasar la maquinaria per tornar a començar la construcció de bankroll de la millor manera possible.

D'altra banda, ahir Diumenge vaig ser conscient també de tenir la sort d'haver-me guardat uns 12.600 FPP a PokerStars, fet que em va permetre agafar un parell de bonus (dels que et donen els calers directament) de 25$ per 2.500 FPP cadascun. Ep! Ja sé que aquests bonus no son rentables (i per això lany passat no en vaig agafar cap), però estem parlant de reconstruir el bankroll! Per tant, em venen que ni pintats per no haver de tocar, ni tant sols, aquells 60€ que m'havia reservat per tornar a començar. Si sumem les dues quantitats, tinc bankroll per anar directament a NL5, però mira, em fa molta gràcia provar de guanyar 50$ a NL2, i aconseguir els 100$ amb els que vull posar els peus a NL5 sense tocar rés més que els bonus. Ah! La primera sessió ahir a NL2 en PokerStars, de 1h 40m (12 taules i un total dunes 750 mans), la vaig finalitzar gairebé 4 caixes amunt ;).

Quines són, doncs, les meves perspectives aquest cop? Home, continuo pretenent, algun dia, poder estar a NL100 guanyant-me un sobresou i totes aquestes coses que es pensen quan un somia en truites, però si torno a NL25 i tornen les angoixes, doncs m'ho hauré de replantejar. De moment, "l'efecte fènix" ve per intentar repelar les engrunes que vaig deixar lany passat per tal de tornar a començar, amb la satisfacció que això pot suposar. Aquest cop procuraré no fiançar tant els nivells com l'any passat, és a dir, amb 20 caixes de NL5 ja hi seré, i amb 20 caixes de Nl10 ja m'hi fotré de cap. Això sí, respectant les gestions de bankroll si les coses es torcen. A partir d'aquí, doncs possiblement no pugi a NL25 fins tenir-ne unes 30 caixes i, si aconsegueixo aguantar el tipus aquest cop, doncs ja veurem què passarà...

...i aquest blog? Doncs ja veurem. Reconec que m'ha servit molt rellegir-me a mi mateix per tal de sintonitzar-me positivament amb el pòquer, cosa que m'anima a deixar plasmades les meves cabòries per a un futur (mai se sap quantes vegades puc repetir aquest cicle). La resta, si em torneu a llegir, doncs benvinguts sigueu!!

Gairebé rés de nou...

2010-07-05T08:39:00.002+02:00

Hola!

No!! no m'he cansat del blog ni rés semblant!! simplement és que no m'ha succeït rés possitiu remarcable en el pòquer que valgui la pena d'explicar! :D

He estat un parell de setmanes jugant molt menys del que hauria desitjat, donat que, entre pitos i flautes, vàrem estar fora tot el pont de Sant Joan i també donat que estava una mica fluix anímicament (prefereixo posar-me a jugar quan estic 100%, perquè si jugo "sense ganes" és pitjor que entrar en tilt). Val a dir que encara continuo a NL25 (i guanyant en valor absolut).

Els dies que he jugat he tingut de tot: normalment faig sessions de 800/1.000 mans, però la setmana passada vaig incrementar el nombre de taules a 16 i les sessions ja surten de 1.200/1.500 que és més raonable (i, de moment, la qualitat del meu joc no m'ha semblat que sortís excessivament tocada amb aquest increment). Acostumo a tancar amb beneficis d'una o dues caixes de mitjana, algún dia fins i tot quatre, però sempre arriba el dia en que tot s'envà una mica a fer punyetes (entre que no surt rés i que no estic fí aquell dia, suposo) i tanco amb pérdues de 7 caixes avall. Després trigo una setmana a remuntar, però qué hi farem... al menys ara les sessions les gestiono més pel temps que tinc disponible per jugar que no pas per si guanyo/perdo, i també estic intentant fer molta més "table selection", que els fishos de NL25 son molt explotables i de vegades no me n'adono que estic perdent el temps en una taula plena de regulars que no es deixen robar gaire i on només pots treure'ls una caixa amb un set-over-set mínim (i de vegades ni aixó).

Això sí... a dia d'avui ja queda molt poquet per començar a fer shoots a NL50. Ja tinc més de 50k mans de NL25 i tot i les pujades i baixades la cosa està a una mitjana de 6 bb/100; segurament sense les dues davallades importants de la gràfica, podría haver estat molt més, i és probable que si estigués més mans a NL25 aconseguís un nombre major... però un dels meus objectius a curt termini és trepitjar NL100, pel que hauría de mirar de batallar a NL50 tant aviat com el bank i l'esperit m'ho permetin (lo del bank es soluciona d'aquí 6 caixes de NL25, si no pateixo cap nova davallada aquesta setmana).

Això sí, quan estigui a NL50 ja vindré a fer l'entradeta de rigor!

Val a dir que NL50 em fa més por que una pedregada... suposo que l'encararé jugant tal com jugo ara (més o menys com sempre, però he pujat una mica la CB i els següents barrels contra alguns tipus de jugadors), però intentant robar força més... com que no soc massa de fer blocking bets ni filigranes d'aquestes si no ho tinc massa clar, crec que per aquí no he de patir a que em contrarestin aquest tipus de jugades (una de les coses que es diu que a NL50 canvia molt). Opinions sobre el canvi a NL25 n'he llegides de tots colors... desde gent que diu que el canvi és brutal en quant a NL25, fins a gent que diu que ni s'han enterat de que era un nivell nou. Suposo que depén molt del joc de cadascú. Jo reconec que nitejo bastant (tot i que ja no tinc por en rerobar ni 3-betejar o 4-betejar light), però és que hi ha jugades amb les que no em sentiría cómode, i prefereixo invertir en imatge... :P
A més, no tolero massa un joc que tingui molta variança... ara per ara, tal i com jugo, crec que tinc força control, per exemple, dels guanys al no-shodown, cosa que em dona molta moral en el joc.

Apa... seguiré informant!

Quatre estadístiques guarrindongues...

2010-06-15T14:32:00.009+02:00

Com ja he comentat anteriorment en alguna entrada i/o comentari, toca fer una mica de parada i reflexió sobre com estan anant les coses a NL25 que, per a mi, això ja comença a ser un nivell seriós, i seriosa també és la perspectiva per afrontar NL50 en el futur (esperem que no massa llunyà).

Actualment encara no estic en els meus mínims “morals” com per pujar a NL50 (ni tinc 40 caixes de NL50, ni tinc 50k mans guanyadores de NL25), però s’ha de dir que estic força satisfet amb gairebé tot el que fa referència a NL25. Em dona la sensació que puc desenvolupar un millor pòquer. Tant el fet d’haver assimilat, ja a hores d’ara, les quantitats de les apostes (fer un all-in amb $25 per primera vegada, encara que sigui preflop amb AA, és equiparable al primer cop en que fiques el cul en la piscina a l’estiu, amb l’aigua freda de collons), com el fet d’haver superat el meu particular “micropou”, em donen cert optimisme i vigor per seguir afrontant el nivell. L’únic tret negatiu és el del nombre de mans que faig, que no son gaires (hores d’ara només en porto 30k). A NL10, jugant 20 taules, estava acostumat a fer-ne moltes més. Ara amb només 12 taules, si bé crec que jugo moltíssim millor, no faig tantes mans com m’agradaria (una estona d’aquestes he de provar de pujar a 16 taules, però em fa patir que decreixi el meu bb/100 i que comenci a jugar massa ABC predicible).

En qualsevol cas, estic aquí per parlar de les meves estadístiques :D, així que aquí les teniu! (haureu de clicar per fer-les grans):

Com veieu, he afegit unes quantes columnes al report que hi ha “per posició” (he copiat el model d’un paio del fòrum de poker-red), així crec que el model és molt més complet. Per mí, no hi ha massa cosa a destacar. Potser el fet que no tingui pèrdues a la SB pot xocar una mica (a mi i tot), però crec que queda contrarestat pels números en general que hi ha en la BB. Anivellar una mica el 3-Bet des de middle, i millorar el joc fora de posició (sobretot des de les cegues). De cares a NL50 tampoc sé exactament què més caldria tenir en compte (suposo que ja m’ho trobaré). Ah! I del EV-allin he decidit passar-ne olímpicament!! (quan guanyes un all-in sempre surts perdent en EV, i quan el perds no té en compte si t’havies quedat compromès amb el pot en un moment en el que anaves pel davant).

Per completesa, també us adjunto les meves gràfiques:

Global:

Sense veure el flop:

Veient el flop sense ser all-in preflop:

I per acabar, una curiositat... el LeakBuster (programa en el que no confio massa, la veritat) em dona una molt bona perspectiva (si miro lo de NL10 em surt tot amb bosses grosses)... potser hauré de començar a confiar una mica més en ell (els resultats son només de les mans amb >6 jugadors):

Bé, doncs... espero no torçar-me massa i anar gratant, mica en mica, caixes d’aquest nivell per aconseguir les meves condicions de pujada de nivell (amb el meu marge de seguretat particular).

Ah! Abans d’acabar, comentar que, si bé ja vaig comentar que no surto per potes de les meves sessions quan vaig guanyant, sí que procuro acabar-les en moments en que certs avantatges comencen a deixar de ser-ho (bàsicament perquè els oponents se t’ajusten en la majoria de taules). Crec que, igual que jo intento ajustar-me als meus adversaris, es genera un efecte “rebot” en un moment donat que juraria que és fruït en un percentatge molt alt de l’ajustament d’aquests al meu joc contra ells (això passa molt amb els regs). Però en fi, que tampoc m’emparanoio ni l’1% del que ho feia al principi de NL25.

Salut i poker!

Sortint del micropou?

2010-06-07T06:47:00.003+02:00

Hola,

doncs aquests dies se m'ha tornat a girar una mica la truïta a NL25. Sempre em passa el mateix: quan sembla que tinc un joc sólid guanyador, hi ha algún factor que fa que, tot d'un plegat, vagi per darrera en totes les situacions en les que m'emmerdo.

Suposo que hi ha una part psicológica important, però que no sé detectar, ja que el que em passa sovint és curiós... en primer lloc, comentar que ja procuro no fer allò de "hit and run". És a dir, planifico una mica les sessions pel temps que tinc disponible per jugar, independentment de si al cap de 1/2 hora ja estic 2 caixes amunt (igualment, això de començar guanyant ja em passa molt poques vegades). Així que, amb la tontería, s'ha trencat el ritme "màgic" i he patit una davallada de prop de 10 caixes, encara no sé ben bé com. Mireu la gràfica:

Estem d'acord que 25k mans no son rés, però d'ençà que vaig baixar a 12 taules les sessions es composen de 1000 o 1500 mans com a molt, pel que home, en 25k mans hi ha unes quantes sessions ja. Amb tot, sembla que estic sortint del "micropou" :)

El nivell és curiós... hi ha dies en que puc establir el meu ritme de joc en gairebé totes 12 taules, però d'altres, en canvi, sembla pitjor que quan jugava a NL10. Fas un OR des de UTG amb AK i se t'apunten 5 a la festa!! buff!! no em queixo, això signifiquen carretades d'imlícites, però quan passes una ratxa de moments d'aquests (on més val que no facis CB si no punxes TPTK com a mínim) sembla que piquis amb una paret.

L'altre dia em vaig trobar el crack dels megacracks... un paio amb un 75% de VPIP i més del 50% de PFR. El showdown també el tenia exorbitat. Un maníac en tota regla, vaja... doncs el fill de la seva mare em va arribar a treure 5... sí, sí 5 caixes!! I us asseguro que tot eren jugades lícites per part meva. Anava i pujáva amb qualsevol 2 cartes, però el cabrón lligava al river. Jo, contra aquest tipus de jugadors jugo molt per valor, buscant quedar-me commited amb TPTK o més. Així doncs, vàrem tenir mans com AK(jo) vs A6 en flop tipus 8AT rainbow. Com ja dic, aposto sempre per valor contra aquesta gent que no es tira mai del pot... però aquest cabrón va i em lliga el 6 ar river (quan jo ja estava allin per menys del que hi habia de pot). A això li van seguir un set que em va rebentar contra un color (o una escala, no recordo) runner runner que em va lligar, i una overpair tipus KK que em va rebentar amb unes dobles que va trincar amb una má tipus 73 o alguna mariconada similar. Al final el paio costava que em pagués cap má, ja que suposo que es va donar compte de la sort que estava tenint (s'estaba rebentant a mitja taula, va arribar a estar a prop de $200 en un moment, comptant que estávem a NL25), doncs li sortia tot, però tothom li anava amb bones cartes. Però una de les vegades que el paio tenia 66 i jo KK ens va sortir un flop 6KT i vaig poder fer que em tornés una caixa. Però téla quin fill de puta.

En fí... un rato d'aquests, amb més temps, us posaré els meus stats pel nivell ja que no sé si m'estic excedint en alguna cosa!

Salut!!

Aprofitant un up irreal a NL25

2010-05-28T08:21:00.002+02:00

Doncs això...

darrerament estic més pel bank que no pas per les mans jugades, cosa que em fa escurçar les meves sessions més del que acostumen a durar. Si a això sumem el fet que ara només jugo 12 taules, doncs em trobo fent molt poquetes mans (1000 al dia, com a molt) i molts poquets VPP (que a dia d'avui me la bufen, però ja m'agradaria començar a tantejar algún bonus, tot i que fins que no sigui, algún dia i si és que arribo, platinum sé que no surt a compte).

Així doncs, des que vaig començar a NL25 dec portar un benefici d'unes 10-12 caixes amunt. I val a dir que he tingut la sort, fins ara, de tenir totes les jugades força de cara. En general, el nivell és molt més "robable", tot i que ahir ja em vaig començar a trobar més dificultats que el que m'estava trobant fins ara... com sempre, al final alguna gent se m'acaba adaptant. Molt del benefici que tinc vé, precissament, pels guanys al no shodown, i això vol dir que començo a explotar correctament (aiaiai, que sempre que es diu una cosa d'aquestes s'acaba gafant el tema) tant a alguns regs del nivell, com moltes de les situacions favorables que se'm presenten.

Procuro jugar un pòquer imprevisible... i procuro que es vegi aquesta imprevisibilitat. És a dir, en una mateixa taula intento donar la sensació de que una mateixa mà (posem AK) la puc jugar molt agressiva, o molt més cautelosa. En realitat la jugo molt en funció de contra quí la jugo, però al estar només en 12 taules puc prestar molta més atenció a coses com la meva imatge en les taules més "conflictives" per mirar d'induïr una mica de por, credibilitat i respecte (que és el que es necessita per robar) a la gent que juga amb mí.

Com ja dic, a la que estic entre 1 i dos caixes amunt, ja m'entra la cagalera i prefereixo tancar la sessió (tranquilament) i esperar-me una horeta mínim per fer la següent. Penseu que abans de les sessions d'ahir, que van ser una mica més mogudetes (i amb molt menys benefici, ja que vaig acabar força break even) portava una ratxa de 7.000 a unes 15bb/100. L'objectiu a mig termini és assolir les 40-50 caixes de NL50 que vull tenir per pujar de nivell (ja he explicat en algún comentari la meva filosofía sobre el bankroll management), i pujar tant aviat tingui aquest bank i més de 50k mans guanyadores a NL25, mostra que cada cop considero més que suficient, com a guanyadora, en un nivell "de trànsit".

L'impacte psicològic de NL10 (tant quan vaig guanyar estrepitosament, com en les més de 20k mans on no hi havia forma de remuntar) ja el tinc força superat, i l'up actual de NL25 sembla que el porto bastant bé. Em centro en anar gratant fora del shodown, i en ficar-me només en mans fortes amb certes garantíes. Això sí... he vist que aquest nivell té molts més maníacs que no pàs a NL10. És a dir, a NL10 a la gent li costa molt tirar-se quan tenen jugada, però els jugadors amb VPIP alts acostumen a ser força passius. En canvi aquí, havent-hi també una pila de calling-stations, apareix la figura del "maníac" força sovint (60/40 amb més de un 50 al shodown). No cal dir que contra aquests, quan lligues alguna cosa decent, l'únic que has de fer és obrir les mans i deixar que ell solet et vagi depositant la seva caixa... i rés de robar, rerobar, 3-betejar o C-betejar contra aquesta gent amb aire! amb jugades mitjanes cal anar amb compte! ahir un d'aquests, que a més tenia mig stack, em va aguantar les meves KK contra el seu 45s, lligant-me el color runner runner (en tenia només una del color al flop i el seu 5 lligat, i el cabrò m'aguanta tots els barrels lligant el color amb el turn i el river).

En fí... de moment he començat amb bon peu, però ara és quan l'acostumo a cagar. No sé si és que em confio, o si començo a agafar por als jugadors regulars que sembla que em juguin a la contra i començo a robar menys, cosa que fà que una mala ratxa se'm faci menys remuntable (i mira que intento per tots els possibles evitar ser un "scared money" patatero). No sé... em sembla que començo a estar massa paranoic!! :D

Salut i pòquer!

Ni fu, ni fa... NL25

2010-05-21T08:08:00.002+02:00

Hola!

La meva ratxa a NL10 no canvia... no és per lamentar-me, però últimament les meves sessions sempre tenen el mateix caire: vaig gratant fins posar-me giarebé 1 caixa amunt, i aleshores m'arriva una ma "fatídica", del estil AA/KK vs jugador loose (o fins i tot ja amb els regulars em passa) que em lliga la seva cosa en qualsevol carrer (me'ls aguanta tots, tant és si ha lligat com si no). Em sembla que molts jugadors se m'han adaptat, i paguen amb qualsevol cosa perquè deuen pensar que soc una capsa plena d'implícites. I mira que procuro ser el mínim "straighforward" possible, sobretot contra regulars, precissament per a que se m'adaptin el mínim.

En les últimes 25.000 mans al nivell la cosa ha girat completament. He passat d'estar 40.000 mans amb un pendent tangencial cap amunt constant (similar al que tenia a NL5), que m'havia fet pensar que estava fent les coses bé, a un puja-i-baixa (que no acaba de pujar ni tampoc de baixar) on m'ha entrat la paranoia de que algún factor extern m'està fent la guitza!! (FT em semblava "rigged", però PS no m'ho ha semblat mai...jiji).

Per satanàs! si jo no he canviat la meva forma de jugar, i aquesta procura no ser constant, sobretot contra regs, per evitar adaptacions (si el flop no és excessivament perillós, soc capaç de no fer CB amb TPTK simplement per una qüestió d'imatge, i que les CB que faci amb aire siguin més creibles, per exemple), què collons està passant!?!?!?!

Finalment, amb unes 41 caixes de NL25 he decidit fer un shoot que, o bé em deixi en aquest nivell amb beneficis raonables, o bé em porti a perdre 4/5 caixes (i a tornar a lluitar a NL10), i aleshores, quan tingui (jur jur, el cuento de la lechera no m'ha sortit mai bé) 40/50 caixes de NL50, au, farem més camí...

La primera sessió, tot i no acabar en negatiu, no m'ha deixat gaire satisfet. 1.000 mans on hi ha hagut una mica de tot (bé, excepte cap jugada on m'entrampéssin). He baixat el nombre de taules de les 20 que jugava a NL10 fins a 12, simplement per tenir temps per païr el "feeling" de les noves quantitats (ósties, com costa fer segons quines apostes... tinc la sensació de ser un maníac! sort que el tableninja em posa unes quantitats prou acords amb el que vaig decidir jugar en cada situació, i em serveixen de guia, que sinò estaria fent minraises i apostant merdetes en pots on hi hauria de ficar més segur!!).

La primera part de la sessió he aconseguit posar-me gairebé 1 caixa amunt... he vist que el nivell és similar a NL10, tot i que em dona la sensació de que hi ha molta més gent loose... esperem que siguin peixos!! de fet, me n'he cruspit a algun que estava amb 40/50bb i vpips de 60% o més. No m'ha semblat, a simple vista, que flotéssin tant com a NL10, però clar, això ara costa de dir amb tantes poques mans. La segona part de la sessió he anat de baixada a base de rerobos que m'han fet tirar, o mans AT/AJ on 2 ó 3 han vist el meu OR (completament estandard segons qualsevol starting hand chart d'ABC pòquer) i jo no he pinsat ni l'A ni la J, i ells se les han cardat amb jugades mitjanes (jo abandono la mà sovint en pots multiway si no veig molt clar que puc robar el pot amb èxit). Alguna altra vegada també he preferit tirar-me davant reraises a la CB per part de jugadors que ja apuntaven maneres de jugadors regulars (quan ja tenia unes 80 mans d'algún) en flops sospitosos tot i tenir jo una overpair (TT ó JJ)... digueu-me cagat, però aquestes situacions on em fan CC preflop i en un flop 348 em fan reraise a la CB sempre m'acaven costant molts calers si em pica massa la curiositat. Prefereixo donar la mà per perduda moltes vegades. De fet, amb overpair, gairebé prefereixo que em repugin al flop quan lliguen perquè em costa molt menys tirar-me sense haver invertit massa en la mà, que no pas el que fa la majoria de gent a NL10, que floten sempre, i si demostres debilitat al turn, ja l'has cagat, i no saps on coi estas (sempre que vaig per esbrinar-ho, em trobo amb un set o unes dobles).

Finalment, ha vingut la "mà de la discordia"... un jugador amb maneres de regular que puja 4bb des de UTG-1, i 2 jugadors més que s'apunten al carro. Jo KK a la BB, i sabent exactament que estic condemnat a perdre la caixa. Em ressigno (a veure, tirar KK en aquests casos, segons la teoría, és completament -EV) i faig un 3-bet de rigor a 20bb. UTG es posa all-in i la resta es tiren... i aquí el dilema. Totes, absolutament TOTES les estratègies d'ABC pòker recomanades per jugar a aquests nivells t'animen a vaure all-ins o fer 4-bet/all-in amb KK. Però crec que pel VPIP del malandrí, i pel seu stack, jo puc intuïr amb força precissió si el que em trobaré serà AA, o en canvi em trobaré AK/AQ/JJ/QQ. I creieu-me que no m'equivoco gairebé mai. De fet, amb el paio d'ahir SABIA que em trobaria AA... més que rés pels stats que tenia el tipus. Amb tot i això, vaig fer un acte de fé a les estratègies ABC pòquer, i vaig veure l'all-in. Efectivament, el paio tenia AA, però a mí em va salvar el cúl una K al river. Quin mal sabor de boca...

Així doncs, vaig sortir en possitiu, però per una gran xiripa... si hagués estat conservador amb les KK, hauria d'haver sortit força break-even, i si l'EV de la jugada s'hagués complert, doncs compteu...

Estic començant a pensar que la forma com diuen que s'ha de jugar amb KK no és rés més que una salvaguarda dels que s'inventen les estratègies ABC pòquer per a educar a la gent de forma que quan ells tinguin AA, si algú té KK els pagui la jugada... :D

Properament seguiré a NL25 a veure com respira la cosa, i procuraré estalviar-me les jugades de KK-allin-preflop si no ho veig absolutament clar.

Estancat.... o pitjor

2010-05-17T07:06:00.002+02:00

Ja vaig dir que no em volia flipar, perquè la truïta sempre es pot girar!

Divendres tarda vaig tenin una sessió de 4 caixes amunt (com venia sent normal fins ara), però al vespre vaig patir una de les pijtors sessions que he tingut fins ara... i l'inici d'una davallada de la que no acabo de remuntar, i no sé pas la raó.

Em vaig posar a la gens menyspreable xifra de 7 caixes avall i finalment unes pocket prèmium que em va pagar un maníac que sabia que no portava set em van solucionar 1 caixa, per tant vaig sortir de la sessió (que vaig acabar a les 3:40 de la matinada mirant de remuntar sense éxit) 6 caixes avall. Bé, el global del dia només eren 2 caixes, però la sessió em va deixar una sensació molt inquietant, i que ja vaig viure l'any passat: em venien molt poques cartes, i quan em venien sempre era per, o bé que no em paguéssin, o bé per tenir-me superat des del principi. Fins i tot vaig flipar de la forma amb que m'atrapaven tenint jo QQ/KK en boards gens desfavorables i malandrins absolutament passius que m'acavaven ensenyant... AA!! n'he trincat molts d'aquests amb els meus set, però no deixa de ser sorprenent lo passius que poden ser, i lo que arriba a fastidiar quan tú vas amb KK. Per cert, a molt poca gent pago l'allin preflop amb KK, ja que he pogut comprobar novament que sempre, sempre, sempre, em trobaré contra AA (al menys contra els regulars del nivell).

Dissabte a la tarda el mal son va seguir... vaig arribar novament a estar 5 caixes avall, però per sort ho vaig poder remuntar i sortir 1/2 caixa amunt. I al vespre encara vaig poder fer 4 caixes amunt més, cosa que em va fer pensar que la ratxa s'havia acabat. Rés més lluny de la realitat!

Diumenge tarda vaig fer també una mega-sessió on novament les jugades funestes es repetien una i altra vegada, i aquest cop sumant moltes jugades on em lligàven runner-runners màgics o un dels seus 2 ó 3 outs. Vaig arribar també a més de 6 caixes avall, i finalment vaig aconseguir remuntar fins sortir només 2,5 caixes avall... però amb molt mal sabor de boca.

Això sí, vaig tenir una jugada d'aquelles que s'en veuen molt poques, i llàstima que va ser contra un middle-stack... em vaig petar un pòquer amb la meva escala de color! :)

Realment no sé qué fer... els mecanismes que havien estat funcionant fins ara ja no van bé, els calers al no-showdown m'han baixat que dona gust, i les jugades bones no me les paga ningú... em dona la sensació de que la majoria de jugadors m'outplayejen, i quan intento contrarestar-ho em trobo amb que tenien jugades legítimes... no lligo sets de forma rentable, i a mí mels lliguen sempre! paguen els meus 3-bets quan tinc AA/KK fins i tot amb 22 completament fora d'implícites (quan faig un re-raise normalment no deixo marge ni per un call10, per fer precissament que les parelles siguin jugades incorrectes) per lligar el seu 2 SEMPRE.

Ja estic intentant no deixar-me tantes caixes amb les meves prèmium, però algun cop que les he llençat m'han ensenyat algú que altre farol... i ja no sé si a la llarga és millor ser prudent o anar a per totes amb aquesta mena de mans.

En fí... a veure si la cosa torna a la normalitat, perquè les últimes 16.000 mans han estat un putu infern!

No em vull flipar, però estic que em surto!! XD

2010-05-11T23:13:00.003+02:00

Hoooola!

ara feia dies que no actualitzava...

Doncs val a dir que finalment la nova oportunitat a NL10 ha valgut la pena. Al principi va ser molt extranya, ho reconec... vaig tenir una ratxa de mans en que els meus winnings al shodown es van congelar, però en canvi els del no shodown es van disparar de l'ordre de 6 ó 7 caixes amunt!! viam, d'acord que vaig agressivitzar molt més el joc, però és que veia claríssim quan rerobar (i a quí fer-ho), quan repujar una CB, etc. Si a això acompanyem el fet que gairebé sempre portava jugada (tenia una flor al cul), i que semblava que sempre els acavaba tirant, doncs suposo que d'aquí aquesta pujada que em va donar tanta empenta.

Després la cosa s'ha anat calmant (sobretot pel que fà als guanys al no shodown, que ara van força rectes) i he anat centrant-me molt més en el joc per valor, i la veritat és que no m'està anant gens malament...

Encara soc capaç de tenir baixons puntuals de 5 caixes, però crec que he reduït moltíssim la variança, i que no em costa massa acabar les sessions en possitiu.

Des del dia 28/4/2010 (que va ser quan volia tornar a NL5) he jugat unes 30.000 mans (47.000 en total al nivell) i he fet un guany parcial d'unes 40 caixes, tenint el meu bankroll actual ja una mica per sobre dels $1000 (i no sabeu pas lo content que estic! :P). Cal descomptar uns 50€ de cashout.

A més, avui he rebut la "magnífica" caixa de 500 fitxes que vaig trincar-me (amb el cashout esmentat) i també fà patxoca materialitzar els guanys del pòquer! lo de "magífica" ho fico entre cometes perquè se suposaba que havien de ser "clay" i em sembla que me les han cardat de plàstic, però vaja, eren molt barates (pels preus que he vist en d'altres llocs) i no m'empenedeixo.

Així doncs, a veure si puc mantenir el guany que porto en aquestes últimes 30.000 mans (gairebé 14 bb/100!!) i a la que disposi d'un bankroll de $1300 (comptant que vull fer algún altre cashout) i unes 30 ó 40 mil mans més, ja em disposaré a fer un shoot a NL25, que allà em sembla que em faran patir encara més!

A veure si una estona d'aquestes penjo la gràfica...

Repensada... i nova oportunitat a NL10

2010-04-30T10:34:00.002+02:00

Finalment ahir vaig fer un parell més de sessions a NL10 (unes 2500 mans en total) i sembla que aquesta deessa que diu que hi ha al pòquer m’ha acabat tornant les pèrdues de l’altre dia... i moralment ho necessitava! Ja torno a estar en pau amb mi mateix, jiji (Pòquer Zen, en dic).

Vaig estudiar les mans guanyades i les mans perdudes (moltes) de la sessió “fatal” d'abans d'ahir i, bàsicament, en aquestes últimes vaig detectar 2 tipus de mà:

Les que eren del estil AA/KK/QQ/TPTK vs set flopejat. Aquestes mans crec que les podria haver jugat amb molt més control de pot i no haver-me deixat una caixa sencera, però en molts casos eren contra jugadors dolents que podrien haver aguantat amb TP i un mal kicker perfectament. Però no es va donar el cas, i vaig tenir la mala sort de trobar-me més jugades d’aquestes de lo que cal esperar.

Jugades que, sense ser dolentes, no són com per deixar-se la caixa, però suposo que van ser fruït del tilt. Típic KQ amb el que flopejo la Q o la K i em trobo amb que l’altre no m’ha repujat preflop amb el seu AK/AQ, aguantant-me tots els carrers.

Pel que fa a les primeres, soc de la opinió que a microlímits no és tant terrible, ja que excepte el control del pot, poca cosa més es pot fer (si un mira, per exemple, els fòrums de 2+2 ja aconsellen donar valor a aquest tipus de jugades, que conformen bona part del “fat value” que és el que fà que aquests nivells siguin rentables). I pel que fa a les segones, doncs bé... lo del tilt, tot i que mai acostuma a ser un tilt “profund”, és quelcom amb lo que he de treballar més (i en el meu cas tinc tilt per les dues bandes: tant quan perdo molt en poc temps, com quan guanyo molt en poc temps... ambdues situacions modifiquen lleugerament el meu joc).

En la primera sessió d’ahir vaig decidir tornar a l’estratègia ABC pòquer pura i dura aconsellada per NL10 (diferents fonts coincideixen bastant: fórums d’Intellipoker, PokerStrategy, etc) però amb algunes modificacions sobretot enfocades a l’agressivitat en rerobos (o en contra de rerobos) i al 3bet, així com prestar una mica més d’atenció (si cab) a la textura del flop, la posició i el tipus d’adversari (sobretot al seu fold_to_cbet) per decidir fer check (que sovint es transforma en check/raise) o cbet al flop. També vaig perdre una mica la por en fer 2nd barrels (i fins i tot 3rd barrels) en certes situacions. Fins ara el nivell em tenia massa intimidat com per fer un 2nd barrel amb aire (cosa que no tenia massa problema en fer a NL5), i aleshores en el turn em feien tirar fàcilment (un estil massa "weak tight"). Ara procuro fer apostes més petites que el pot sencer, i que em permetin fer aquesta maniobra sense quedar commited tant ràpidament, i veig que molta més gent del que sembla s’acaba tirant (sobretot si el 2n barrel es fa quan apareix una carta més alta que les que hi havia al flop).

Hi ha un parell de moviments més que estic mig experimentant amb força èxit (potser per sort, de moment), i que tenen a veure amb el comportament que presenta molta gent del nivell, les donkbets i la forma en que veig que puc ser molt més deceptiu quan enganxo un set fora de posició... més endavant miraré de treure conclussions.

En aquesta primera sessió, com dic, vaig anar establint una mica aquests mecanismes, però la cosa no acabava d’anar del tot bé... vaig estar oscil·lant de +$15 a -$15 cada 10 min. sense acabar d’arrencar cap amunt. Però crec que, en quant a controlar les situacions adverses, vaig fer una bona feina.

En la sessió del vespre, en canvi, sembla que vaig tenir prou sort lligant, en diverses ocasions, els meus sets contra pocketpairs grosses o TPTK que no es van saber tirar, i les meves OP/TPTK contra parelles o TP menors (i cap set flopejat). Es clar, així sí que dona gust jugar!! Al final vaig acabar gairebé 5 caixes amunt (completament legítimes segons l’EV) en una sessió de poc menys de 1h i mitja (unes 1000 mans). Val a dir que vaig preferir tancar la sessió més aviat i amb aquests guanys, per una qüestió de pujar-me moral (que ho necessitava)... :D

Espero que mica en mica el meu joc esdevingui més sòlid a NL10 (tot serà que la setmana que ve torni a escriure cagant-me en tot el que es belluga en aquest nivell). Avui m’espera una mega-sessió a la tarda/vespre... espero no tenir gaire mala sort!

Me'n torno a NL5

2010-04-28T23:55:00.002+02:00

Doncs sí... ja no puc més!

El nivell NL10 em produeix tota mena de sensacions, però cap d'elles agradable. He arribat a guanyar 7 caixes, i ara mateix dec estar poc menys de 3 caixes amunt, però ja és insufrible.

Quan tinc jugada no hi ha manera de que me la paguin amb projectes que no es compleixin... o no me la paguen, o si me la paguen serà per tenir-me guanyat ja en el moment en que em tinguin commited. Sembla de broma, de veritat...

Es diu que al flop es lliga un set una de cada 8 vegades... doncs no hi estic d'acord.
A banda de que jo lligo un set un cop de cada 15 ó 20 vegades a mí me'l lliguen exactament cada cop que porto AA, KK o QQ i surt un flop descoordinat, sec, o com sigui.

Per no parlar de l'esport nacional a NL10: flotar... si pretens jugar ABC poker és impossible. I et poden flotar amb tantes coses que costa tenir-ho controlat. Això sí, com mostris una mica de debilitat, et menges cada raise de por (sobretot al turn), i no em crec que sempre siguin amb millor jugada que la teva.

Ho trobo absolutament sense sentit... per tant, tornaré una temporada a NL5 a veure si torno a agafar confiança en el meu joc, i un altre dia ja tornarem a NL10, o potser acumulo bank per passar a NL25, a veure si allà és juga una mica més a Pòker i una mica menys a aquesta merda a la que jugen en NL10.

Mentrestant, comentar que he aprés una mica com va això del Omaha Hi/Lo i la veritat que és divertit...

Nivell de lobotomitzats...

2010-04-23T09:32:00.001+02:00

Doncs sí... he arribat a la conclusió de que el 80% de jugadors a NL10 deuen haver estat lobotomitzats i/o juguen des del psiquiàtric del seu poble.

El nivell és com NL5 només en alguns casos molt concrets... en la resta de casos és pura entropía.

D’acord... porto 7 caixes amunt en 10.000 mans i no em puc queixar, però les jugades provoquen una variança molt desconcertant... tant aviat estàs a +$15 com baixes a -$40. I mira que procuro ser selectiu en les jugades amb les que em mullo el cul... però rés.

Quan intento fer servir el concepte del SPR per planificar una bona mida de pot amb TPTK o overpair, contra un jugador d’aquests lobotomitzats que sé que m’ho pagarà, la majoria de vegades enganxa unes dobles o un set que em rebenten la caixa sense fer cap esforç.

La meva dinàmica acostuma a ser: vaig remant i (quan ja tinc certa imatge a la taula) a base de robos i pujades (legítims la gran majoria) aconsegueixo situar-me 1 caixa per sobre. Aleshores arriben les típiques jugades AA vs QT, KK vs J6 contra lobotomitzats amb pedigrí, que sé que vaig per davant, però que em lliguen la seva merda... i au! torna a començar. D’acord, de moment vaig guanyant, cosa que voldrà dir que tant malament no ho faig, però coi, em genera un estrés i una ansietat que em faria llençar el monitor de l’ordinador per la finestra.

Per acabar-ho d’adobar, sovint apareixen lobotomitzats que estaven camuflats darrera d’un VPIP de 12% i que també et rebenten una caixa fent CC al meu raise preflop d’AK amb la seva magnífica KQo, i lligant-te unes dobles la mar de maques en un flop KQ4, jugant de la forma més passiva possible (esclar, ja soc jo qui s’encarrega de posar els calers havent descartant les possibles dobles del seu rang).

En fi... hi ha jugades que les veig molt clares (sort en tinc) i em costen poquet (o només mitja caixa), però és un continu desgast moral i psicològic tant de cafre en el nivell (i son cafres poc rentables, perquè els cabrons ensumen quan tu portes jugada i aleshores no els treus ni un duro).

Seguiré batallant, a veure si m’acostumo i els hi trec la pasta a aquests mamons...

Primer shoot a NL10... uuuuf!

2010-04-20T08:04:00.002+02:00

Finalment, després d'estar rumiant durant tot el dia, i donant voltes al fet de que ja tinc prous mans a NL5 (77k) a un winrate acceptable (11 bb/100), vaig pensar que potser sí que calia provar ja el pujar de nivell. A veure, m'agrada el rollo d'autodisciplina que m'he imposat, però en el fons tampoc vull estar perdent el temps... i ara crec que ja comença a ser hora d'enfrontar-me al meu "fantasma del passat": NL10 (fent cas a les nombroses recomanacions que he tingut al respecte, també s'ha de dir).

Vaig fer 2 sessions: una a la tarda i una al vespre (2000 mans en total) a 12 taules (quan agafi més soltura en el nivell ja tornaré a les 16). La veritat, en quant a resultats no em puc queixar (prop de 4 caixes amunt), però la diferència de nivell es nota, i molt...

El primer que un veu en aquest nivell és que el % de players al flop d'aquestes taules és considerablement més petit que a NL5, on sempre pots obrir 16 taules i quedar-te per sobre del 25%. Però aquesta dada, a mida que passen les mans, un veu que no és tant rellevant com a NL5, on les taules amb un 15% estan literalment "mortes" (9 nits asseguts a la taula). Aquí pots estar en una taula amb un 13% de jugadors al flop, però tenir unes batusses preflop que ni en els tornejos de la tele! :D

Vaig decidir no modificar massa els rangs que havia estat fent servir a NL5. La única modificació "palpable" va ser amb AJ, jugada que a NL5 sovint obro des de UTG simplement per les implícites que es tenen (tot i que també és una jugada carregada d'implícites inverses, i sovint et trobes amb AK i AQ que t'aguanten totes les embranzides i t'acaven dilatant l'esfínter). Aquí ja vaig decidir ser molt més rigorós amb la selecció de mans preflop (bé, ja ho era, però vaig procurar estar molt concentrat per no cagar-la). L'altra modificació de joc que vaig decidir efectuar va ser la de raisejar totes les parelles (de fet, si les obres limpejant tampoc te les deixen arribar al flop sense haver-les pujat, i aleshores perds la iniciativa i es fa molt més complicat robar el pot). El rang d'atracament de cegues el vaig deixar igual (força tight per donar-me credibilitat a la que passes de 40 mans a una taula, on aleshores ja pots robar amb més facilitat).

La veritat és que va haver alguns moments força estressants. Tot i tenir uns rangs força tancats de robatori, et menges cada resteal que dona gust, però aquí no vaig cedir en masses ocasions, i tots els 4-bet light (es diu així? jurjur, semblo ja un pro parlant amb "palabros raros") que vaig enviar a continuació (quan ja tenia algunes mans de referència del contrari) van donar el seu fruït. Això sí... l'agressivitat del nivell és escandalosa! (comparat amb NL5)

En una ocasió vaig perdre gairebé una caixa contra un paio que no es tallava un pèl en robar-me... el tio no era gaire loose, però em deuria estar mesurant. Al final, li vaig endinyar un 3-bet amb una jugada força especulativa (en aquell moment jo tenia una imatge força tight en aquella taula), i em va seguir amb AJo. Com que va lligar la J no el vaig tirar del pot ni amb l'últim barrel que escurava la meva caixa... ok, mal jugat per la meva part segurament (no s'ha de bluffejar en aquests nivells, o al menys no tant flagrantment), però ell es va guanyar la noteta commemorativa de la jugada, per si me'l trobo amb pocket premiums i la mateixa tesitura.

Al final, la nit també me la va arreglar un paio ultra-maníac al que li vaig buidar la seva caixa mega-deep (vaig entrar a la taula i el tío tenia més de $40). Un cop vaig aconseguir posar-me jo deep (200bb) en aquella taula (gràcies a ell), li vaig lligar les nut amb un full (AK en un board ATAK4) i el paio no es va saber tirar amb el seu A5. Total, al final vaig acabar jo per sobre dels $40.

Finalment, el dia d'ahir el vaig resoldre a unes 19bb/100 en 2000 mans, i al EV no li vaig acabar debent massa (uns $3) cosa que no està gens malament, però que no significa rés de rés, evidentment.

Bé... aquesta setmana no ho tinc gaire fàcil per mantenir un bon ritme de joc, (i el cap de setmana, divendres per la tarda inclós, no estic a casa) però està clar que, si no defalleixo 4 caixes per sota del bank amb el que he començat a NL10 (si això succeeix baixaré a NL5 a recuperar aquestes 4 caixes, i torna a començar) seguiré batallant amb aquest nivell fins, al menys, arribar a les 50.000 mans amb un rati bb/100 decent, i un bank de més de 50 caixes pel següent nivell.

Encara no vull donar per finalitzat del tot NL5 (fins no tenir guanys constants a NL10), però quan ho faci, penjaré la gràfica de com m'ha anat en el nivell.

Ja falta poquet!

2010-04-19T08:39:00.001+02:00

Després d’uns dies en que no he pensat que hi hagués rés important a comentar, i amb 77.000 mans jugades a NL5 (recordeu que el meu primer objectiu és passar a NL10 amb 100.000 mans), ja és hora de que doni senyals de vida!

El més destacable és que he augmentat el nombre de taules a 16, gràcies al software Tableninja (estic amb la demo encara). Inicialment vaig veure que fer servir tots els shortcuts dels que et proveu em provocava alguns errors (sobretot de fer call o raise amb mans que no tocava), així que actualment només aprofito la funcionalitat de poder fer check/fold amb el botó dret del ratolí (així ho tinc configurat), l’automatisme a les cegues i el fet que em posa la quantitat fel raise a raó de 4bb + 1bb x limper (ABC poker). Val a dir que no he notat un augment significatiu (ni tampoc una pérdua) dels $/hora, tot i que els “rampells” de guanys/pèrdues els trobo una mica més acusats: de seguida em puc posar una caixa amunt o una caixa avall, sobretot en funció de l’èxit dels meus raises i les meves cbets, ja que a la que oposen molta resistència a diverses taules a l’hora, la cosa baixa que dona gust.

En qualsevol cas, el que és innegable és l’experiència que estic agafant en tenir paciència per superar el nivell. Ja sé que podria pujar a NL10 i deixar-me de tonteries (tinc més de 3 vegades el bank que s’aconsella en alguns llocs per fer aquesta pujada), però li he agafat el gust a fer les coses d’aquesta forma. A més, a NL5 soc clarament guanyador, i ja veurem què passarà a NL10.

Encara cometo molts errors (moltíssims), però algunes lectures que he fet últimament m’estan fent rumiar sobretot en quant a com maximitzar el valor de les meves jugades (una de les meves lectures és el llibre d’en balugawhale que, si bé és per a SH i nivells una mica més alts, conté algunes dissertacions interessants per a qualsevol mena de joc). Ara com ara tampoc m’encaparro massa amb conceptes avançats, ja que el 60% del joc a microlímits és força lineal (segons quina gent no la treus de la mà ni amb aiguarràs) i de l’altre 40% crec que m’ensurto prou bé sovint (no tinc por en 3-betejar als regs que sé que es tiren fàcilment, i he augmentat la cbet a la mida del pot, en segons quins flops, amb lo que aconsegueixo que es tirin moltes més vegades sense que em suposi un gran cost quan em veuen).

El balanç d’aquest més no pot ser més positiu! A veure si quan pugi de nivell (en 1 ó 2 setmanes com a molt) no perdo gaires bb/100, i ja serà la hòstia!

Pel que fa a les fitxes que em volia comprar, de moment ho aplaço fins que pugi de nivell. Igualment, ara per ara tampoc les faria servir gaire.

Quan finalitzi les 100.000 mans, posaré un gràfic per a que es vegi l’evolució.

En pinxo li va dir a en panxo...

2010-04-12T10:57:00.001+02:00

... punxa’m però amb l’EV no!

Doncs rés, minisessions del cap de setmana que em van matxacar la moral vilment!

Divendres no hi va haver forma de caçar rés. Vaig tenir moltes mans bones que van acabar a l’aigüera o fent-me perdre una caixa. M’ho lligaven tot! I al final suposo que vaig acabar jugant massa agressiu pel nivell (en aquest nivell crec que, de vegades, l’agressivitat s’ha de mesurar). Per sort, vaig poder remuntar i sortir “break even”.

Dissabte més de lo mateix... és el dia per excel·lència dels maníacs, si bé certs compromisos em van evitar poder jugar a les hores més rentables. Amb tot i això, va ser un dia on l’EV va venir a cobrar part del que li he estat “sisant” aquests dies. Em van rebentar una pila de jugades lligant-me un dels seus 2 outs al river (estant allin des del turn). Total, vaig acabar +$3 on l’EV em deia que havia d’haver acabat pels vols de +$18. Sort que sempre acabo en possitiu! :)

Diumenge a la tarda, finalment, no se’m va tòrcer cap jugada important, i vaig acabar +$26 on l’EV deia que havia d’haver acabat tau-tau.

Val a dir que he començar a fer moviments arriscats amb AA. He vist que slowplayejant-los preflop, sempre que les circumstàncies siguin adequades, me’ls rentabilitza molt més. I quines son aquestes circumstàncies? Doncs bàsicament si ja hi ha un raise, simplement igualo (depenent del jugador, es clar), i si és una taula amb algun maníac i molts limpers per mà, doncs simplement limpejo jo també esperant un raise per reraisejar (això últim és molt “cantón”, però amb lo farrucs que he vist que es posen alguns jugadors, creieu-me que es pot aconseguir l’allin fàcil). També vaig tenir la sort de lligar un set AAA vs un set JJJ fent servir aquesta estratègia, tot i que el risc en jugar així està en que si jo no lligo el set, és probable que perdi de mitja a una caixa sencera.

També he començat a seleccionar molt més quins asos suited i suited connectors jugo, perquè si soc massa indiscriminat entrant amb aquestes mans, al final em costen una pasta (tot i que segueixo opinant que les implícites per jugar aquestes mans en aquest nivell son brutals).

Ah! Estic plantejant-me de comprar un maletí de fitxes, que sempre m’ha fet il•lusió des de que vaig començar amb això del pòquer. Ja sé que la retirada de fons, pel nivell que jugo, encara es podria considerar que és –EV, però no em puc resistir a treure $60 i permetre’m el luxe de materialitzar, per primer cop, algun benefici obtingut al pòquer (bé, ja tinc un parell de samarretes i una gorra dels punts de fidelització, però no és el mateix). Si al final ho acabo fent, ja ho comentaré i penjaré alguna foto!!

Resum d'aquests dies festius

2010-04-05T21:04:00.001+02:00

En general he de dir que no em puc queixar. Si mirem els resultats nets la cosa no ha estat gens malament, ja que des del dia 30 de Març he aconseguit jugar prop de 16.000 mans a NL5 i augmentar el meu bankroll en $88 (gairebé 18 caixes amunt, el que fa unes 10 bb/100 aprox), si bé la variància diu que només haurien d'haver estat $55 (ara per ara, no em preocupa).

Ara bé, mirant-ho amb detall, he de confessar que he estat víctima del tilt en nombroses ocasions. Aquest tilt no m'ha fet jugar estrepitosament malament, però sí que ha provocat que jugades com TPTK o trips trobats al flop de gratis en la BB els hagi jugat molt agressivament amb la consigna "no pot ser que sempre que porto bo, ells portin millor que jo". M'he encarat amb alguns jugadors, i he animat a d'altres a que seguissin fent el seu joc amb l'esperança de que la meva sort canviés i treure-li per fi la caixa... però durant un gran nombre de mans el fet de que tampoc sortissin bones cartes m'ha fet entrar en mans més dubtoses i, en definitiva, jugar pitjor.

En qualsevol cas, per sort he pogut redreçar una mica el tema i tornar a encarrilar un joc sòlid i guanyador (amb prou solvència) pel nivell, si bé també he de dir que últimament he obert una mica el meu joc cap a jugar més Ax suited i suited-connectors, procurant que sigui en posició i sempre mirant de tenir implícites suficients com per a que sigui rentable a la llarga.

La gràfica de la santa (i dura) setmana:

i els números de les sessions:

En total, amb el que he guanyat i el microbonus de $10 que et donen al aconseguir 750VPP a PokerStars, ja em planto en els $499,92 (i 47k mans, a un ritme total de 12 bb/100) que és el màxim de bankroll que he tingut mai. A veure si la cosa no es torça i aviat puc encarar NL10 amb certes garanties!!

EDICIÓ D'ÚLTIMA HORA -->

Wep! veig que no m'ha sortit el día 30 ni en la gràfica ni en el llistat!! bé, com que el resultat final no varia, simplement comentar que amb el que vaig aconseguir aquell dia el total de la setmana santa ascendeix a $115 ($74 segons l'EV).

Inactivitat abans de la santa setmana

2010-03-31T08:59:00.000+02:00

Aquest cap de setmana no he pogut asseure’m cap moment davant de l’ordinador per dedicar-me al pòquer. Els motius han estat diversos i suficients per justificar-ho (entre ells el fet que havia de fer feina de la universitat que portava endarrerida)... el cas és que durant tres dies he trencat completament el ritme.

Però cap problema. Si bé el dilluns acostuma a ser un dia dur de pòquer (sempre he tingut la sensació de que els peixets es posen més “tontos”), finalment vaig aconseguir remuntar mínimament una davallada de 3 caixes (vaig passar d’estar 1 caixa amunt a estar més de 2 caixes avall), acabant la sessió amb uns -$5.

Dimarts, en canvi, vaig recuperar aquesta caixa en una minisessió a la tarda, i 4,5 caixes més en la sessió del vespre. La peixera estava plena, i vaig tenir la sort de que les meves premium no es torcessin, a més d’algun set on em van pagar la caixa religiosament (feia dies que no em passava). Per la resta, doncs no em vaig saber tirar d’uns AA quan crec que sabia que estava superat, però sí que vaig poder llençar QQ en les mateixes circumstàncies, i fins i tot preflop davant d’una pujada i una repujada... estic aprenent a pensar en termes de “ja vindrà una situació més favorable per jugar això”, i emperrar-me el menys possible amb aquesta mena de jugades.

Total, unes 800 mans Dilluns i unes 1800 mans Dimarts que em situen pels vols de les 31k mans (bufff, es fa llarg el camí cap a les 100k), i un bank d’uns $400 (11 bb/100 hores d’ara). Ja sé que podria pujar perfectament a NL10, però la disciplina és la disciplina, i crec que 100k guanyadores per nivell és un requisit que no em penso saltar aquesta vegada.

Durant aquests dies de vacances (en el meu cas, de Dijous a Dilluns) espero incrementar el nombre de mans jugades el màxim que pugui, si bé torno a tenir feines a fer de la carrera, i alguns compromisos socials que em poden fer arribar a casa amb alguna cervesa més del compte com per poder-me concentrar i jugar a pòquer (sembla mentida l’efecte que pot fer una única voll-damm a la generositat en el meu joc... començo a regalar caixes a tothom! XD).

A veure si la commemoració de la mort del hippie em dona prou sort!

La passada setmana (fins el dia 25)

2010-03-25T08:27:00.000+01:00

Ha passat una setmana des de l’última actualització, i d’ençà a les hores he jugat unes 10.000 mans a 7 bb/100. La veritat és que estic en un estat “dilemàtic”: hi ha vegades que penso que tinc un joc robust i que sé exactament què fer en cada situació, en canvi d’altres em fa l’efecte de ser el pitjor dels peixos que s’asseuen a les taules de NL5.

És curiós... quan estic en el primer dels “estats” tot flueix amb certa harmonia: les jugades més especulatives em venen amb posició, la gent respecta els meus raises, 3-bets i apostes de continuació, i si estic superat ho adverteixo fàcilment per les seves repujades. Fins i tot, gràcies a les lectures del HM, sovint caço els que volen robar massa les cegues, o els que sempre et fan una donkbet amb aire al flop. A 12 taules simultànies que jugo actualment, el ritme de mans en aquest punt és suficient... alguna vegada amb certa saturació si s’acumulen bones mans a diverses taules a l’hora, però ho puc suportar prou bé. Normalment, acabo la sessió en positiu, i satisfet perquè crec que aquest joc que tinc és prou constant, i suficient per aconseguir les fites que m’he marcat.

En el segon dels estats, en canvi, tot funciona malament, i ho fa durant llargs períodes de mans. Els jugadors que tinc enregistrats com a “regulars immediats” (ja tinc més de 400 mans enregistrades), i que sovint tenen VPIPs de 8, 10 ó 12 (no més), em comencen a oposar resistència a totes les taules. Segurament no sigui rés fora de lo normal, però l’efecte creat és com de certa “confabulació” per fer-me tirar de totes les mans del estil KQ/AT/AJ que pujo amb posició i des del lloc adequat. L’altre vessant és que 4 paios et vegin el raise (també quan vas amb AQ/AK) on, si no pinces TPTK al flop, fer la CB és poc menys que un suïcidi i, fins i tot, de vegades és millor no pinçar-la perquè la gent t’aguanta amb qualsevol porqueria, lligant-te projectes per molt que els deixis sense odds, o fins i tot les dobles parelles més miserables que es puguin imaginar: recordo l’altre dia com em van rebanar KK en un flop completament sec per una jugada del tipus T2 (el paio era dels que tenen VPIP > 50%, i amb aquests, normalment, amb TPTK o overpair ja acostumo a apostar fort per valor) que em va lligar unes dobles la mar de maques.

Bé, ja sé que és precisament el segon estat el que fa el pòquer rentable a la llarga, però clar, les ratxes en que no surten bones mans, les poques mans que surten s’han de jugar en pots multiway i fora de posició i, a més, quan es lliga alguna cosa ja estàs superat, o t’acaben superant perquè no els fas marxar del pot ni amb sosa càustica, doncs hòsties! T’acaba minant la moral!!

Si mireu els estats d’aquesta setmana veureu que hi ha quelcom constant, però també quelcom variable:

(bé, m'agafa l'horari de joc yankee, que és com tinc configurat el PokerStars, em sembla que ho haurè de canviar per no perdre'm)

Tinc un VPIP/PFR tirant a nit... no pujo amb cap parella per sota de 99 com a norma general (excepte 88/77 des de late, i no sempre) i si no és que porto estona sense entrar en alguna taula (i hi ha més limpers al pot) no acostumo a jugar amb mans especulatives tipus connectors del mateix pal, o asos del mateix pal (i això ho faig per una qüestió d’imatge a la taula, per disminuir la probabilitat de que pensin que només vaig amb premiums i no m’entrin a les mans bones). El que passa és que sovint jugo massa amb les lectures del HM, i baixo considerablement l’agressivitat contra jugadors que sé que no es tiren de cap ma... ja és el que hauria de ser, això de posar-se en mode call-station contra maníacs amb mans mínimament decents, però segur que en les ratxes aquestes que he comentat, sovint n’abuso d’aquest fet.

En fí, 7 bb/100 en aquesta setmana de 10.000 mans (11 bb/100 en total des que vaig començar a NL5), i un benefici de 7 caixes amunt, mantenint un EV força equilibrat. No em puc queixar... tot i que preferiria que fos una mica superior, però quan intento forçar les jugades és quan més perdo i, per tant, ja em va bé mantenir certa “serenor”.

A veure què em depara aquesta setmana!

Mini-sessió de Dimecres 17

2010-03-18T16:28:00.001+01:00

Després de les “totxanes” que he ficat com a comentaris inicials al bloc (puc ser molt prolífic i capaç d’omplir ratlles i ratlles de palla) anem per feina.

Dimecres he tingut una mini-sessió de poc més de 1h 30m on vaig jugar 610 mans acabant amb un balanç positiu d’$11 aproximadament. L’horari va voltar entre les 19:00h i les 21:00h i la veritat, no estic massa entusiasmat amb el meu joc. He de procurar evitar les situacions on m’emmerdo fins les celles amb TPTK o pensant que el paio al que estic robant les cegues s’està posant tonto amb aire, i simplement vol rerobar-me.

Us deixo el gràfic de la sessió (en vermell l’EV all-in):

La part positiva és que només hi ha una jugada que no li agrada al EV (el primer gran esglaó verd cap amunt, on el vermell baixa) i correspon a aquesta jugada:

Amb prop de 25 mans enregistrades (que és molt poc, però pot servir per apuntar la tendència d'un jugador) els perfils dels jugadors eren de loose pel paio dels 66 i força tight el de AKo. En NL5 tinc el percentatge de squeeze baixíssim, però amb una mà com AKs no m’ho penso dues vegades en fer aquest moviment (tot i que estic fora de posició). A partir d’aquí, el que no m’esperava era que el jugador més tigh repugés a all-in. Atès que ells eren middle-stacks i que jo descartava AA i KK de la mà del jugador tigh (crec que hagués pujat amb aquestes mans, per tant el posava en AK, QQ, JJ) el meu moviment intenta intimidar al jugador dels 66 (tot i que possiblement el que fa més rentable el tema sigui el seu call al all-in). Cal vigilar ja que en aquest nivell et pots esperar qualsevol cosa, i jo simplement vaig decidir que contra aquests dos jugadors i aquestes circumstàncies guanyava la mà en prous ocasions. Ara, que segurament estic més que equivocat! (a veure si m'ensurto amb el PokerStove per calcul·lar-ho) La resta de la mà és una d’aquelles sorts que de tant en tant es tenen...

Pel que fa a les jugades on més vaig perdre, doncs val a dir que ahir em van posar dels nervis, com ja he dit... m’ho disputaven tot!! Després d’haver de tirar algunes pujades perquè allà repujava tota la taula, finalment vaig enganxar un flop 757 en un freeplay des de la BB amb 7Q, i a la meva pujada al flop em va aguantar un paio amb 44 que ho flotava tot, amb la mala llet que al turn va sortir el seu 4. M’hi vaig deixar bona part de la caixa (sort que el paio tenia menys stack que jo). Una altre va ser contra un d’aquests que veus que van a totes les mans i ho aguanten tot amb porqueries de mans. Doncs, sense perdre gaire, vaig aguantar-li la meva segona parella fins al shodown (jo anava amb AQ, i el flop va ser 5KQ), ja que hi havia moltes possibilitats de que anés com jo, però amb pitjor kicker. Al final el capullo tenia KTo (si, si... amb això va aguantar el meu raise preflop).

Sort que al final un parell de jugades legítimes (KK i AA on vaig aconseguir l’all-in preflop contra mans pitjors) em van fer remuntar la tarda.

Tot i que els meus percentatges no em desagraden, veig que encara hi ha moltes jugades que, condicionades per 1000 factors, tendeixo a jugar més que discutiblement. Ja sé que a NL5 no cal ser extremadament excrupulós amb els marges d'EV que un es deixa en aquesta mena de jugades (bàsicament perquè sempre es troben clients que et paguin aquelles on tens les nuts o vas molt per davant), però carai! un cop passat, fà ràbia no veure-ho tant clarament en el moment en que es donen!

Somiant truites

2010-03-17T14:58:00.003+01:00

Va... essent benevolent amb mí mateix podria centrar la meva existència poquerística en el fet de que “si d’altres ho han aconseguit, perquè no ho puc aconseguir jo?”. Però soc massa realista, entenent el realisme com una forma de pessimisme. Pessimisme justificat, sí, però pessimisme al cap i a la fi. Això és un problema, i no només amb el pòquer. Els realistes, si no hem nascut en una família amb un mínim de recursos com per a que no hi hagin massa complicacions a la vida (econòmiques i de salut, sobretot) ho veiem tot massa negre, i com que ens ho justifica el nostre suposat excés de racionalitat, sovint no en som massa conscients, i simplement ens acaba mancant la “empenta” que necessitaríem per sortir endavant en projectes arriscats. Bé, ara tampoc em voldria desviar massa del tema amb filosofia pamfletària barata, eh!

En el pòquer hi ha un alt component de risc (tot i que sempre es pot mirar de minimitzar). Encara que, en el meu cas, no arrisqui capital propi “com a tal” (gràcies al depòsit inicial de PokerStrategy) sí que hi he invertit molt de temps i energies que podria (o hauria) haver dedicat a altres coses molt més importants. I tant de temps invertit amb la sensació de que, finalment, no servirà per rés. Per tant, és just que, com a mínim, em permeti el luxe de “somiar truites” establint-me uns objectius, o uns desitjos, de la mateixa forma que la resta de mortals dipositen vanament les seves esperances en una butlleta de la primitiva, l’euro-millones, la grossa de nadal, o la mare que els va parir a tots plegats.

En el pòquer es poden establir objectius de tots els colors i per tots els gustos. Proliferen sovint les “històries d’acceleració de bankroll”, que bàsicament consisteixen en un “de $0 a $100”, “de $100 a $10.000” o en d’altres quantitats de bankroll a gust del consumidor. I no son un mal repte! En absolut! Però ja he dit que soc massa realista com per haver titulat aquest bloc “de $0 a $1.000.000”, per dir alguna burrada que no em disgustaria gens aconseguir. D’altres variants es basen més en l’augment de nivells de joc respectant la banca disponible, fins al punt de poder guanyar un pico interessant al cap del més, o fins i tot dedicar-se plenament al pòquer com activitat principal fruït dels ingressos mensuals. Jo estaria més avesat en aquesta segona opció... fins i tot en quant a contemplar la possibilitat de dedicar-me plenament al pòquer si algun dia em suposa molt més benefici que la meva activitat professional (mirant els números d’alguns individus, fins i tot gosaria dir que això pot no ser tant difícil com sembla, considerant també la merda de sou que cobro). Abans de pensar que m’he begut l’enteniment, permeteu-me readreçar-vos a la lectura del títol d’aquesta entrada... coi! Que somiar és gratis hòstia! Deixeu-me aquest oasi d’esperança de ciencia-ficció (ja que sembla que la tecnologia per volar com Superman no serà possible en un futur proper) en el meu desert de realisme empedernit!

Conyes a banda, està claríssim que dedicar-se plenament al pòquer és quelcom que hauria de succeir per sí mateix, en funció dels esdeveniments. Intentar forçar una cosa així no pot portar més que a arruïnar la pròpia vida. Ara, que si un dia veig que tinc la possibilitat de guanyar el sou d’un any de treball de forma plausible, i seguir tenint com per guanyar aquesta quantitat amb una certa regularitat, us asseguro que m’ho plantejaré seriosament... però mentrestant, tornem una mica al planeta terra!

En aquesta nova etapa meva de pòquer miraré de seguir escrupolosament algunes indicacions amb les que en d’altres temps he flirtejat, però que mai han arribat a quallar dins del meu cap ni de la meva actitud. Així doncs, el puntal principal sobre el que em vull bellugar és el de fiançar un nivell robustament i sense dubtes abans de passar al següent, i no fer tampoc aquest canvi de nivell sense tenir, com a mínim, unes 50 caixes del nivells superior (això al menys fins a la llunyana fita d’arribar algun dia a NL100, després ja es veuria si cal ampliar encara més el marge). A l’hora de fiançar el nivell, consideraré que un rati de beneficis raonable i constant durant 100.000 mans serà més que suficient com per donar el nivell per superat. Quan es compleixin les dues condicions, aleshores serà quan pujaré de nivell. Sense cap mena de pressa ni de pressió. Pujar amb menys caixes a mi em produeix l’efecte de voler “guanyar ràpid” i afecta la meva manera de jugar, fent-la perdedora de totes, totes. Intento aprofitar cada mà, cada pujada amb posició que faig, cada robatori de cegues, cada aposta de continuació... i al final perdo molt més del que recupero amb jugades “legítimes”.

En els nivells en els que em moc no val la pena lluitar segons quines mans, perquè t’hi acabaràs deixant la caixa sencera intentant que l’altre faci fold... i el contrincant no tirarà gairebé mai la seva mà, guanyant-te amb qualsevol porqueria insospitada lligada al river... per tant, de vegades és millor, si no es tenen les nuts o una jugada prou bona (sovint no és suficient amb TPTK), ni cap indici de que vas per davant en la jugada la majoria de vegades, simplement limitar-se a veure el river el més barato possible o fent apostes per valor, però controlant la mida del pot... i tirar la mà si oposen massa resistència!. Ja arribarà el moment en que et jugaràs la caixa amb AA preflop o amb el color màxim lligat al turn i algú et pagarà tota la caixa amb un set, unes dobles o un color menor. Al tanto! No es tracta de convertir-se en un jugador passiu ni en un calling-station! Simplement es tracta de minimitzar les pèrdues potencials (que son moltes), i els beneficis, si es juguen les mans legítimes suficientment bé (amb pòquer ABC n’hi ha de sobres per NL5) ja vindran ells solets a mida que ens vagin pagant les nostres mans bones.

Resumint:

La cosa comença més o menys en aquest punt... banca de $300 i 17.000 mans jugades a NL5 Full Ring (9 taules de 9 jugadors i seguint la BSS) amb l’horitzó més proper als $500 i les 100.000 mans al nivell actual (espero que en arribar a aquest nombre de mans hagi superat amb escreix els $500). Aleshores passaré a NL10 i aplicaré els canvis requerits pel joc d’aquest nivell (pujar totes les parelles, limpejar més suited connectors amb posició, robar més sovint, rerobar més sovint i, en general, obrir lleugerament el ventall de mans per jugar, que actualment estic en el 15% de VPIP i baixant, i això ha de canviar si algun dia vull arribar a jugar amb benefici a NL25, NL50 o NL100).

Resum dels capítols anteriors

2010-03-17T12:11:00.002+01:00

Després d’una època de més penes que glòries (SSS, Sit&Go, i partides fora de bankroll amb resultats molt poc estables, però amb un cop de sort final), l’any passat em vaig poder passar a PokerStars (la sala més gran de les que hi ha a Internet, permesa als USA, que no totes ho estan) amb un bankroll de prop de $300, i enfilar-me més enllà dels $400 en poquíssimes mans a NL5 (caixes de $5 i cegues de $0,02/$0,05) seguin ja l’estratègia “big stack” (BSS). Aleshores vaig cometre la imprudència de pujar a NL10... i dic la imprudència perquè, si bé tenia bankroll més que suficient per aguantar aquest nou nivell (40 caixes, quan s’aconsellen 20 mínim), el que no tenia era prou “tables” com per donar la talla. I no és perquè fos un nivell difícil, ni perquè comencés malament, no... és perquè davant de la primera mala ratxa el meu joc va anar degenerant, buscant cada cop més la forma ràpida de recuperar les pèrdues acumulades, cosa que em feia generar encara més pèrdues.

Després d’arribar gairebé als $500 de bankroll, la sort se’m va girar, i jo encara em vaig girar més. Segurament amb més experiència hagués aguantat “el tirón” amb un parell de pebrots, esperant el moment en que les aigües tornessin al seu cabdal, però cada cop estava més i més tildat, gamblejant contra qualsevol shortstack, i encaparrant-me en treure beneficis de jugades que esdevenien molt marginals i jo no sabia veure. La meva agressivitat a les taules va augmentar amb desmesura, i per menys d’un duro tenia el meu stack sencer al mig de la taula. En aquestes situacions, com després he pogut comprendre, els jugadors només veien la meva aposta únicament per guanyar-me en la majoria dels casos. Suposo que era molt fàcil jugar contra algú com jo. I també era molt fàcil justificar-me amb la “mala sort”, i amb que sempre que treia KK i em posava all-in preflop el contrincant o bé tenia AA (i jo no lligava mai la K), o bé tenia Ax i ell em lligava sempre el A, o bé qualsevol parella inferior i m’acabava lligant el seu set (en veritat ho recordo com un infern, el cas de les KK, de veritat).

Tot això va fer que el meu bankroll tornés a baixar cap a poc més dels $300, i aleshores no se’m va acudir cap altra idea que treure uns $95 per anar-me a desbloquejar un bonus de benvinguda a FullTiltPoker, i començar a batallar amb el seu famós “rakeback” (aconseguit mitjançant PokerStrategy, l’escola de pòquer). Val a dir que allò va ser el final d’aquella etapa... en prou feines aconseguia alliberar un tram del 10% del bonus que en perdia el doble! El nivell allà és terrorífic i, acostumat al software de PokerStars, aquell era frenètic (molt poc banc de temps i diferent disposició de les taules, que em va costar d’assimilar). I no vaig aconseguir ajustar-me al nivell, ni al “pòquer telepàtic” que sembla funcionar allà. Sense entrar en teories conspiranoiques de si aquella sala està o no “rigged” o de si promou jugades inverosímils per generar pots més grans i emportar-se més rake, val a dir que se’m va donar com el cul, i quan vaig alliberar tot el bonus només em quedaven $40 de bank, que vaig acabar cremant no fa gaire en el rush pòquer i uns experiments que vaig fer, com a bon informàtic interessat en els automatismes (jiji). Això sí, al menys així vaig poder generar un bon grapat de punts per sol·licitar una samarreta i unes ulleres de sol.

Tota aquesta odissea em va treure les ganes d’apropar-me al pòquer durant una bona temporada (en aquell moment hagués cremat la resta de bankroll que em quedava amb molta facilitat) sense saber ben bé si algun dia tornaria. I aquest dia finalment va arribar fa un parell de setmanes: rellegint algun bloc de pòquer i repassant aspectes de teoria, per sobre, de sobte em va tornar a picar el cuquet. Però aquest cop volia fer-ho millor.

Així que aquí estic, a NL5 jugant la estratègia BSS en 9 taules simultàniament (quan vaig davallar a NL10, l’any passat, en jugava 12) i amb un bankroll de poc més de $300. Vaig començar amb uns $200 i en el nou període d’adaptació (unes 5.000 mans) vaig arribar a estar 6 caixes avall (uns $30). Però fa cosa d’una setmana vaig tornar a instal·lar-me el Holdem Manager i a ser extremadament meticulós amb les jugades en les que entro i, excepte una caixa perduda per burro, sembla que la cosa comença a funcionar mica en mica (amb unes 17.000 mans acumulades, tot i que tampoc és una mostra massa fiable).

Properament, us parlaré de pseudo-objectius i d’altres somiades de truites relatives a la meva història amb el pòquer.

Però, com es juga a pòquer?

2010-03-17T11:09:00.001+01:00

Home... no entra dins de la meva intenció comentar aspectes teòrics del pòquer més que res perquè en desconec la gran majoria. Existeixen escoles de pòquer (com la que tinc enllaçada en un banner del menú del bloc) amb informació més que suficient per començar amb bon peu: regles, estratègia bàsica, descripció de les diferents modalitats de pòquer, vídeos comentant jugades, fòrums i fins i tot la possibilitat d’accedir a un capital inicial de $50 sense depòsit (i sense haver de facilitar la targeta de crèdit ni embolics “tèrbols” similars) en algunes de les sales de pòquer més conegudes de la xarxa (PartyPoker, FullTilt o Titan, entre d’altres). Així és com molta gent s’ha introduït en aquest mon.

No us enganyaré... no és fàcil. I no és fàcil per una senzilla raó: els coneixements relatius al pòquer s’han d’anar assimilant amb el temps i la experiència. Jo ja fa prop de 3 anys que hi estic ficat (no de forma plena, ni molt menys) i a dia d’avui, en quant a reglament i estratègia, no sé gaire més que el que sabia quan vaig començar (continuo essent un peixet). Però el que si que tinc, que no tenia, és una certa experiència que em demostra que els consells sobre el pòquer, si venen de fonts fidedignes (com les escoles esmentades), no son “a la babalà”. És a dir, per molt que ens sembli que un paio ens la vol clavar fins al fons, si creus que estàs superat moltes vegades pel teu magnífic AKs, essent tu l’agressor d’abans del flop però sense haver lligat cap jugada, i estàs jugant en microlímits, tira’t sense cap mena de complexe! Ja vindran jugades millors! Els farols son per la tele! I sobretot... respecta el teu bankroll o la cosa s’acabarà ràpid. No series el primer al que els $50 li duren menys d’una setmana per jugar allà on no toca!

En el meu bagatge vaig començar en partides de “Limit Holdem”, és a dir, Texas Holdem en la modalitat de joc amb límit d’apostes. De fet, sempre he jugat a Texas Holdem ja que les altres modalitats (com ara l’Omaha) de moment no m’atrauen, i tampoc estan tant massificades com per tenir opció a cert profit (tothom que hi juga sap més o menys el que es fa). Això va ser així perquè a nivell estratègic et dona una base molt consistent en quant a càlcul de “outs”, “odds” i demés parafernàlia poqueril, i amb un bankroll com el que es té al principi ($50) et permet jugar minimitzant riscs de bancarrota. Però allà, sota la meva opinió, no està ni la mare dels ous ni tampoc la millor opció per començar. El “quid” de la qüestió està en el “No Limit”. Pòquer sense límits en la aposta (bé, el límit és la “caixa” amb la que s’entra a una partida) que permet maximitzar els guanys, i que està completament massificat (per tant, més probabilitats de trobar rivals dèbils i explotables). Per tant, el meu consell és que, per començar, rés millor com la estratègia Short Stac (SSS) que es pot trobar a les esmentades escoles de pòquer. A mi aquesta estratègia mai m’ha reportat suficients beneficis (té una variància massa gran), però sí que m’ha reportat coneixements i “pèrdua de por”, en quant al pòquer i les apostes, o fer “all-in” es refereix.

Que el pòquer no és un joc de sort és una cosa que costa de creure... fins i tot havent jugat ja un cert nombre de mans, costa molt de creure. Però la meva fe en les matemàtiques és més forta que tot això, i per tant és un enunciat, de moment, incontestable: la sort només intervé en els moments “puntuals”. A la llarga el que compta en el Pòquer és la estadística. I el més complicat, sense cap mena de dubte, és jugar de forma que aquesta sempre estigui al nostre favor.

Per acabar aquesta entrada, cal dir que l’escola de pòquer a la que faig referència té un sistema de referits, i és just advertir que si et registres seguint l’enllaç del banner que tinc publicat seràs un referit meu. Cada cert nombre de referits es guanyen certes bonificacions, i per això és just avisar-ho prèviament.

A veure si aviat ens veiem a les taules!

Comencem...

2010-03-17T08:04:00.002+01:00

Ja ho diuen que en la vida, per tal de ser transcendent, un hauria de plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre. Quan jo era petit, en l’escola “cumbaià” de L’Hospitalet de Llobregat on vaig fer l’EGB recordo que ens portaven sovint de “colònies”, i allà ben segur que algun que altre arbre havíem plantat. Lo del fill quedarà solucionat al Setembre (2010), on naixerà el que serà el nostre fill o filla. Així doncs, sembla que em resta lo del llibre... però els temps han canviat! Així doncs, en una arrancada per voler estar en pau amb el cosmos de la saviesa popular, començo a escriure aquest bloc, com si fos el llibre que ha de completar la meva existència.

A més, el rigor d’un llibre i la disciplina necessària per escriure’l no van massa amb les coses que m’acostumen a motivar. “I què et motiva?” podreu pensar. Doncs moltes, moltíssimes coses. La gran majoria fora del meu abast. Però fa uns 3 anys que vaig descobrir una afició en la que hi entro i hi surto sovint, amb l’esperança d’entrar un dia per quedar-me definitivament perquè em dona prous beneficis (que, de moment, no és el cas), i perquè em fa vibrar més que qualsevol altre de les meves ocupacions (professionals o lúdiques). Del títol d’aquest bloc es pot deduir que parlo del Pòquer.

Vaig néixer al 1976, i soc informàtic de professió (titulat en Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes, i actualment fent mans i mànigues per acabar l’Enginyeria Superior abans de que Bolonya l’esclafi). Ja fa anys que treballo en “lo meu”, tot i que actualment ho faig en un entorn que no m’omple gens ni com a professional, ni com a persona. I crec que això ja és més que suficient informació de la que cal per conèixer a l’autor d’un bloc com aquest. En endavant potser dono a conèixer algun altre tret de la meva “vida i penúries”, però no és la finalitat del bloc.

No sé com ho enfocaré, no sé de què parlaré, no sé ni tant sols si pot ser interessant, o un avorrit bloc més sobre pòquer i altres cabòries d’un desequilibrat, però serà un bloc en Català això sí. I no el faig en Català per rés en especial. Suo bastant de la política i odio a mort als polítics i a les banderes. I també soc completament irrespectuós amb qualsevol forma de religió... un cop vaig llegir no sé a on que “si la gent no vol que se’n riguin de les seves creences, no haurien de tenir creences tant gracioses”. Doncs això! I també puc arribar a ser extremadament groller.

La intenció principal del bloc, doncs, serà explicar de forma més o menys breu la meva lluita amb el pòquer per tal de servir com a propi registre d’eventualitats (no crec que massa gent em llegeixi, per no dir ningú), i/o d’inspiració per a d’altres que comencen, tal com m’han servit a mi blocs d’altres jugadors. I més enllà d’això, ja ho anirem trobant.

Així doncs, comencem...

... per cert, el meu nom és Porko Jones.